Acceso usuarios
Jósean Larrión
En este artículo presento los principales excesos, insuficiencias y ambigüedades de la teoría del actor-red (actor-network theory). Para ello, reviso los textos esenciales de su miembro más influyente, Bruno Latour, y los de otros de sus miembros destacados, como Michael Callon y John Law. Discuto su división binaria interesada entre una errada y convencional sociología de lo social y una plausible e innovadora sociología de las asociaciones. Y rechazo que debamos sumarnos a esa retórica de una refundación sociológica a partir de los severos pero inmerecidos reproches latourianos contra las sociologías crítica, durkheimiana y socioconstructivista. Expongo y defiendo, en suma, los motivos específicos y entrelazados por los que esta teoría es muy original y polémica, pero también muy poco útil y relevante para la sociología, otras ciencias sociales, los grupos humanos marginados y el conjunto de la ciudadanía.
En aquest article presento els principals excessos, insuficiències i ambigüitats de la teoria de l'actor-xarxa (actor-network theory). Per fer-ho, reviso els textos essencials del seu membre més influent, Bruno Latour, i els d'altres dels seus membres destacats, com Michael Callon i John Law. Discuteixo la seva divisió binària interessada entre una sociologia social errada i convencional i una sociologia de les associacions plausible i innovadora. I rebutjo que hàgim d'afegir-nos a aquesta retòrica d'una refundació sociològica a partir dels severs però immerescuts retrets latourians contra les sociologies crítica, durkheimiana i socioconstructivista. Exposo i defenso, en suma, els motius específics i entrellaçats pels quals aquesta teoria és molt original i polèmica, però també molt poc útil i rellevant per a la sociologia, altres ciències socials, els grups humans marginats i el conjunt de la ciutadania.
In this paper I present the main excesses, insufficiencies and ambiguities of actor-network theory. To do this, I review the key texts of its most influential proponent, Bruno Latour, and those of other important proponents such as Michael Callon and John Law. I discuss his binary and biased distinction between a flawed and conventional sociology of the social and a plausible and innovative sociology of associations. And I do not accept that we should endorse this rhetoric of sociological re-foundation from the severe but undeserved Latourian reproaches against critical, Durkheimian and socio-constructivist sociologies. Finally, I present and defend the specific and intertwined reasons why this theory is highly original and controversial, but also of very little use and relevance for sociology, other social sciences, marginalised human groups and citizens as a whole.
