Acceso usuarios
Mireia Vargas Urpí, Aran Romero Moreno
Este artículo explora el fenómeno de la intermediación lingüística por parte de menores (ILM), es decir, las tareas de traducción e interpretación que los hijos de familias inmigradas realizan para adultos con competencias lingüísticas limitadas. Partiendo del objetivo de reflejar la perspectiva de los progenitores que en alguna ocasión han recurrido a los hijos —todavía niños o adolescentes— para comunicarse en los servicios públicos, los autores emplean entrevistas en profundidad con padres y madres de los colectivos árabe, amazig, pakistaní y chino, residentes en la provincia de Barcelona, para exponer las complejidades emocionales y las dificultades prácticas que entrañan este tipo de eventos comunicativos. La conclusión es que la ILM no es la solución óptima para resolver los problemas que derivan de las barreras lingüísticas en el contexto migratorio, a pesar de ser un fenómeno habitual y espontáneo en los cuatro colectivos entrevistados.
Aquest article explora el fenomen de la intermediació lingüística per part de menors (ILM), és a dir, les tasques de traducció i interpretació que els fills de famílies immigrades realitzen per a adults amb competències lingüístiques limitades. Partint de l’objectiu de reflectir la perspectiva dels progenitors que en alguna ocasió han recorregut als fills —encara nens o adolescents— per comunicar-se en els serveis públics, els autors empren entrevistes en profunditat amb pares i mares dels col·lectius àrab, amazic, pakistanès i xinès, residents a la província de Barcelona, per exposar les complexitats emocionals i les dificultats pràctiques que comporten aquest tipus d’esdeveniments comunicatius. La conclusió és que la ILM no és la solució òptima per resoldre els problemes que deriven de les barreres lingüístiques en el context migratori, malgrat ser un fenomen habitual i espontani en els quatre col·lectius entrevistats.
This paper explores Child Language Brokering (CLB), that is, the translation and interpreting tasks that children from migrated families carry out for adults with limited competency in local languages. It is based on the perspectives of parents who have relied on their children for communicating at public services. The authors analyse in-depth interviews conducted with Arabic, Amazigh, Pakistani and Chinese parents residing in Barcelona and identify the emotional intricacies and practical difficulties these kinds of situations entail. The main conclusion is that CLB is not the optimal solution to overcome linguistic barriers in the migratory context, despite being a common and spontaneous practice among the four communities covered in this study.
