Acceso usuarios
Fernanda Campanini Vilhena, María López Belloso, Lut Mergaert
La pandemia de COVID-19 y las políticas públicas adoptadas para hacer frente a la crisis subsiguiente tuvieron un impacto significativo en las instituciones de enseñanza superior (ES) y de investigación, lo que captó la atención de numerosos estudiosos. Sin embargo, la mayoría de estos análisis, especialmente los que adoptan una perspectiva de género, se han centrado en el impacto sobre las mujeres como individuos (capacidades individuales) y han prestado poca atención al impacto sobre las instituciones y los procesos de cambio estructural (capacidades colectivas). El enfoque de las capacidades (CA) es útil para analizar las desigualdades de género en la ES y también para examinar el impacto de la crisis en determinados grupos y situaciones. Partiendo de la adaptación de este enfoque de Robeyns (2003) y de Baser y Morgan (2008) para subrayar la importancia de las capacidades colectivas para los individuos, las instituciones y la sociedad en general, este artículo examina el impacto institucional de la pandemia basándose en la experiencia de seis instituciones implementadoras de los planes de igualdad de género (GEP) en el proyecto GEARING-Roles. Para ello, combinamos la investigación de fuentes secundarias con el análisis cualitativo de entrevistas en profundidad realizadas a representantes de estas entidades y observaciones de reuniones del proyecto llevadas a cabo entre abril de 2020 y junio de 2022. Nuestros hallazgos indican un impacto considerable en las capacidades colectivas de los agentes de cambio de las instituciones participantes, que derivan principalmente de la falta de compromiso institucional con la agenda de igualdad de género, las restricciones de movilidad y las limitadas relaciones sociales. No obstante, también emergen algunos elementos positivos, como la excepcional capacidad de los equipos para adaptarse a circunstancias adversas.
La pandèmia de COVID-19 i les polítiques públiques adoptades per fer front a la crisi subsegüent van tenir un impacte significatiu en les institucions d’ensenyament superior (ES) i de recerca, la qual cosa va captar l’atenció de nombrosos estudiosos. No obstant això, la majoria d’aquestes anàlisis, especialment les que adopten una perspectiva de gènere, s’han centrat en l’impacte sobre les dones com a individus (capacitats individuals) i han prestat poca atenció a l’impacte sobre les institucions i els processos de canvi estructural (capacitats col·lectives). L’enfocament de les capacitats (CA) és útil per analitzar les desigualtats de gènere en l’ES i també per examinar l’impacte de la crisi en determinats grups i situacions. Partint de l’adaptació d’aquest enfocament de Robeyns (2003) i de Baser i Morgan (2008) per subratllar la importància de les capacitats col·lectives per als individus, les institucions i la societat en general, aquest article examina l’impacte institucional de la pandèmia basant-se en l’experiència de sis institucions implementadores dels plans d’igualtat de gènere (GEP) en el projecte GEARING-Rols. Per fer-ho, combinem la recerca de fonts secundàries amb l’anàlisi qualitativa d’entrevistes en profunditat realitzades a representants d’aquestes entitats i observacions de reunions del projecte dutes a terme entre abril de 2020 i juny de 2022. Les nostres troballes indiquen un impacte considerable en les capacitats col·lectives dels agents de canvi de les institucions participants, que deriven principalment de la falta de compromís institucional amb l’agenda d’igualtat de gènere, les restriccions de mobilitat i les limitades relacions socials. No obstant això, també emergeixen alguns elements positius, com l’excepcional capacitat dels equips per adaptar-se a circumstàncies adverses.
The COVID-19 pandemic and the public policies adopted to cope with the ensuing crisis had a significant impact on higher education and research institutions, and this captured the attention of numerous scholars. However, most of the analyses, especially those adopting a gender perspective, have focused on the impact of the pandemic on women as individuals (individual capabilities), while little attention has been paid to the impact on institutions and processes of structural change (collective capabilities). The capabilities approach (CA) is useful for analysing gender inequalities in higher education, and has also been used to examine the impact of the crisis on certain groups and situations. Based on the adaptation of this approach by Robeyns (2003) and Baser and Morgan (2008) to emphasise the importance of collective capabilities for individuals, institutions and society at large, this paper examines the institutional impact of the pandemic by drawing from the experiences of the six institutions in the GEARING-Roles project implementing gender equality plans (GEPs). To this end, we combine desk research of secondary sources with qualitative analysis of in-depth interviews with representatives of the GEP implementers and observations of project meetings carried out between April 2020 and June 2022. Our findings indicate a considerable impact on the collective capabilities of the change agents in the participating institutions, which stem mainly from a lack of institutional commitment to the gender equality agenda, mobility restrictions and limited social relations. However, some positive elements also emerge, such as the teams’ exceptional capacity to adapt to adverse circumstances.
