Acceso usuarios
Natalia Paleo Mosquera, Alba Alonso Álvarez 
, Isabel Diz Otero
La literatura muestra que crisis semejantes a la generada por la pandemia de la COVID-19 tuvieron un impacto de género. En este trabajo exploramos los efectos de esta última crisis sobre las políticas de abordaje de la violencia de género (VG) en España. En concreto, llevamos a cabo un análisis empírico sobre los Centros de Información a la Mujer (CIM) de la comunidad autónoma de Galicia, instituciones locales destinadas a promover la igualdad y abordar la violencia de género. Utilizamos una encuesta para recopilar información sobre tres dimensiones clave de las políticas contra la violencia de género (recursos, acciones y coordinación) antes, durante y después de la pandemia. El estudio muestra que no hubo retrocesos significativos en términos de financiación y de personal durante el confinamiento. Sin embargo, los recursos de los CIM tampoco fueron ampliados, a pesar de que se produjo un aumento de los niveles de violencia contra las mujeres durante dicho periodo. Como resultado, las acciones realizadas desde estas instituciones locales se centraron fundamentalmente en cuestiones prioritarias vinculadas a la atención directa de las mujeres en situación de violencia de género. El resto de las medidas se redujeron drásticamente o incluso fueron paralizadas. Asimismo, la coordinación con otras instituciones fue más difícil. Los datos recogidos para el periodo pospandémico indican que algunos de estos cambios persistieron. El artículo contribuye a los debates académicos actuales profundizando en una cuestión política poco estudiada: el impacto de la pandemia en las políticas de igualdad en el ámbito local.
La literatura mostra que crisis semblants a la generada per la pandèmia de la COVID-19 van tenir un impacte de gènere. En aquest treball explorem els efectes d’aquesta darrera crisi sobre les polítiques d’abordatge de la violència de gènere (VG) a Espanya. En concret, duem a terme una anàlisi empírica sobre els Centros de Información á Muller (CIM) de la comunitat autònoma de Galícia, institucions locals destinades a promoure la igualtat i abordar la violència de gènere. Utilitzem una enquesta per aplegar informació sobre tres dimensions clau de les polítiques contra la violència de gènere (recursos, accions i coordinació) abans, durant i després de la pandèmia. L’estudi mostra que no hi va haver retrocessos significatius en termes de finançament i de personal durant el confinament. No obstant això, els recursos dels CIM tampoc no van ser ampliats, malgrat que es va produir un augment dels nivells de violència contra les dones durant aquest període. Com a resultat, les accions realitzades des d’aquestes institucions locals es van centrar fonamentalment en qüestions prioritàries vinculades a l’atenció directa de les dones en situació de violència de gènere. La resta de les mesures es van reduir dràsticament o fins i tot van ser paralitzades. Així mateix, la coordinació amb altres institucions va ser més difícil. Les dades recollides per al període postpandèmic indiquen que alguns d’aquests canvis van persistir. L’article contribueix als debats acadèmics actuals aprofundint en una qüestió política poc estudiada: l’impacte de la pandèmia en les polítiques d’igualtat en l’àmbit local.
Analyses show that crises like the Covid-19 pandemic had gendered effects. This paper explores its impact on gender-based violence (GBV) policies in Spain. We carry out an empirical analysis addressing the case of Information Centres for Women, a local institution in the region of Galicia aimed at promoting equality and tackling GBV. We use a survey to gather information on three key dimensions of GBV policies (resources, actions and coordination) before, during, and after the pandemic. The study shows that there were no significant setbacks in terms of funding and personnel during lockdown. Yet, resources were not enlarged despite increasing levels of violence. Actions had to focus on priority issues and preventive measures were mostly paralyzed, while coordination with other institutions became more difficult. Data gathered for the post-pandemic period indicates that some of these changes remained in place. The article contributes to academic debates by delving into an understudied policy issue: the impact of the pandemic on equality policies at the local level.
