Pep Ruf i Aixàs
Desde hace casi 40 años, la Fundación Síndrome de Down ha desarrollado diferentes acciones, programas y servicios que tienen el propósito de promover la autonomía personal, la plena inclusión social y el reconocimiento de los derechos de las personas con síndrome de Down u otras situaciones de discapacidad intelectual.
Muchas de estas iniciativas constituyen un contínuum de recursos y estrategias que permiten acompañar los itinerarios vitales de estas personas, en las diferentes etapas y ámbitos de su vida.
Aún hoy, estos modelos de acompañamiento han sido referencias pioneras, a escala local e internacional, que muchas otras organizaciones han querido explorar para implantar modelos alternativos a los servicios y prestaciones, descritos en las regulaciones y carteras de servicios sociales.
Des de fa quasi 40 anys, la Fundació Catalana Síndrome de Down ha desenvolupat diferents accions, programes i serveis que tenien per el propòsit de promoure l’autonomia personal, la plena inclusió social i¡i el reconeixeement de drets de les persones amb síndrome de Down o d’altres situacions de discapacitat intel·lectual.
Moltes d’aquests iniciatives constitueixen un continuum de recursos i estratègies que permeten recolzar els itineraris vitals d’aquestes persones, en les diferents etapes i àmbits de la seva vida.
Encara avui dia, aquests models d’acompanyament han esdevingut referències pioneres a nivell local i internacional, que moltess altres organitzacions han volgut explorar per implantar models alternatius als serveis i prestacions descrits a les regulacions i carteres de serveis socials.
For almost 40 years, the Catalan Down's Syndrome Foundation has developed different actions, programmes and services with the aim of promoting personal autonomy, full social inclusion and there cognition of the rights of people with Down's Syndrome or other situations of intellectual disability.
Many of the so initiatives constitute a continuum of resources and strategies that allow supporting the vital itineraries of these people, in the different stages and areas of their lives.
Still today, these models of accompaniment have represented pioneering references at local and international level, which many other organisations have wanted to explore in order to implement alternative models to the services and benefits described in the regulations and portfolios of social services.