Acceso usuarios
Andrea Jover Pujol
La Ley 14/2010 del 27 de mayo de derechos y oportunidades en la infància y la adolescencia en su preámbulo «reconoce el derecho de todas las personas menores de edad a recibir la atención integral necesaria para el desarrollo de su personalidad y bienestar en el contexto familiar y social». Así mismo, según su artículo 1, el objeto de esta ley es promover el bienestar de los niños, niñas y adolescentes y de las actuaciones de prevención, atención, protección y participación para garantizar el ejercicio de sus derechos, la asunción de sus responsabilidades y el alcance de su desarrollo integral. La Administración pública, pues, es responsable de garantizar los derechos de la infancia que se encuentra bajo el sistema de protección. Pero ¿qué piensa esta infancia y adolescencia sobre el cumplimiento de estos derechos? Y ¿cómo afecta esto a su bienestar subjetivo?
La Llei 14/2010, del 27 de maig, dels Drets i les Oportunitats en la Infància i l’Adolescència en el seu preàmbul «reconeix el dret de totes les persones menors d’edat a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i benestar en el context familiar i social». Així mateix, segons l’article 1, l’objecte d’aquesta llei és promoure el benestar dels infants i les actuacions de prevenció, atenció, protecció i participació per tal de garantir l’exercici dels seus drets, l’assumpció de les seves responsabilitats i l’assoliment del seu desenvolupament integral. L’Administració pública, doncs, té l'obligació d’assegurar el compliment dels drets de la infància que es troba sota el sistema de protecció. Però què en pensen els infants i adolescents sobre el compliment d’aquests drets? I com afecta això l’avaluació del seu benestar subjectiu? A partir d’un estudi de cas de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) del Vallès Occidental, i amb un disseny metodològic mixt seqüencial, aquest article exposa, d’una banda, la centralitat que ocupa la percepció de la garantia dels drets a l’hora d’avaluar el benestar subjectiu de la infància i adolescència que es troba dins del sistema de protecció; d’altra banda, mostra que la manca de l’exercici d’aquests drets percebuda apareix com a fil connector de totes les entrevistes realitzades. Finalment, es discuteix sobre la consegüent necessitat d’establir mecanismes per fer efectius els drets dels infants en el marc del sistema de protecció.
Law 14/2010 of May 27 on Rights and Opportunities in Childhood and Adolescence exposes in its preamble «the recognition of the right of all minors to receive the comprehensive care necessary for the development of their personality and well-being in the family and social context». Likewise, according to its article 1, the purpose of this law is to promote the well-being of children and adolescents and the actions of prevention, care, protection and participation to guarantee the exercise of their rights, the assumption of their responsibilities and the scope of its comprehensive development. Therefore, public administration is responsible for guaranteeing the rights of children who are under the protection system. But what do these children and adolescents think about the fulfillment of these rights? And how does this affect in their subjective well-being? This is a case study of the Vallès Occidental’s EAIA with a sequential mixed method design. This article exposes, on the one hand, the centrality of the perception of the guarantee of the rights of children and adolescents that is under the system of protection when evaluating their subjective well-being. On the other hand, it shows that there is a connecting thread in all interviews carried out: the perception of lack of guarantee of these rights. Finally, the consequent need to establish mechanisms to make children’s rights within the framework of the protection system is discussed.
