Acceso usuarios
En este trabajo presentamos una nueva visión en la caracterización discursiva de las llamadas construcciones suspendidas, estructuras propias de los discursos orales y de máxima inmediatez comunicativa. Más allá de entender su funcionamiento en unos contextos comunicativos determinados como enunciados independientes, profundizamos en la forma de inserción de estas estructuras dentro de la arquitectura del texto y en su relación con unidades superiores del discurso por encima del enunciado, principalmente, el párrafo y la intervención. Para ello, analizamos las diferentes posiciones que ocupan las suspendidas dentro de estas unidades (inicial, intermedia, final e independiente) en diferentes tipos de texto con diverso grado de distancia comunicativa. De este modo, es posible definir funciones en la formación de unidades discursivas superiores y en la progresión textual de los discursos en los que aparecen las suspendidas. Por último, atendemos a la influencia en la caracterización tipológica de los textos que tienen estas construcciones, pues su mero uso afecta a la posición del texto dentro de la escala de inmediatez-distancia comunicativa; las construcciones suspendidas son un fenómeno propio de la oralidad y caracterizan los textos con ciertos rasgos de este medio.
En aquest treball presentem una nova visió en la caracterització discursiva de les anomenades construccions suspeses, estructures pròpies dels discursos orals i de màxima immediatesa comunicativa. Més enllà d’entendre el seu funcionament en uns contextos comunicatius determinats com a enunciats independents, aprofundim en la forma d’inserció d’aquestes estructures dins de l’arquitectura del text i en la seva relació amb unitats superiors del discurs per sobre de l’enunciat, principalment, el paràgraf i la intervenció. Per a això, analitzem les diferents posicions que ocupen les suspeses dins d’aquestes unitats (inicial, intermèdia, final i independent) en diferents tipus de text amb divers grau de distància comunicativa. D’aquesta manera, és possible definir funcions en la formació d’unitats discursives superiors i en la progressió textual dels discursos en els quals apareixen les suspeses. Finalment, atenem la influència en la caracterització tipològica dels textos que tenen aquestes construccions, perquè el seu mer ús afecta a la posició del text dins de l’escala d’immediatesa-distancia comunicativa; les construccions suspeses són un fenomen propi de l’oralitat i caracteritzen els textos amb uns certs trets d’aquest mitjà.
This paper presents a new approach to the discursive analysis of the so-called suspended structures, which are typical from oral Spanish and maximum communicative immediacy. This research not only seeks to examine their functioning as independent utterances in certain communicative contexts, but also the way these constructions are embedded in the text’s general structure and in superior units, such as paragraphs and interventions. To achieve this, the positions of these structures are analysed (initial, intermediate, final, and independent) in relation to different textual genres defined by their communicative distance. Thus, defining functions related to the formation of superior units and textual progression is possible. Finally, this paper explains the suspended structures’ influence to characterise the genre. Their use affects the position of the text in the immediacy-distance scale: suspended constructions are a typical phenomenon from the orality and characterise the Spanish texts where they appear with some oral features.
