Acceso usuarios
Les publicacions realitzades des del camp de l’anàlisi del discurs en espanyol no inclouen habitualment les fórmules generalitzadores dins la categoria dels marcadors del discurs, una postura que també es defensa en aquest treball i que explica la carència d’estudis sobre aquestes unitats en l’àmbit hispànic. Per aquest motiu, aquest article presenta una descripció de les fórmules generalitzadores en l’espanyol peninsular centrada en tres aspectes fonamentals: les formes més freqüents, la seva naturalesa semàntica, i les funcions discursives que cobreixen. L’estudi es basa en una sòlida base empírica (3 700 000 mostres extretes de dos corpus orals, el Corpes XXI i el Corpus Val.Es.Co.) i, a més, té en compte diferents tipus de textos i gèneres discursius. L’anàlisi se centra en dues macro-funcions pragmàtiques interactives (cortesia, atenuació, intensificació) i metadiscursives (delimitació, marcació de llocs de transició discursiva i planificació sobre la marxa). Aquestes dues macro-funcions són el resultat de la pèrdua del significat referencial original causat per un procés de desemantització parcial que dona pas a uns usos relacionats amb el coneixement compartit en la interacció. Les dades de l’espanyol peninsular donen suport a la hipòtesi de l’existència de trets formals i funcionals compartits per les fórmules generalitzadores en llengües diverses. Per últim, les conclusions del treball suggereixen algunes línies d’investigació futures sobre aquests elements en espanyol.
The majority of Spanish discourse analysts do not consider general extenders as a type of discourse marker (a position this paper adheres to) and as a result, not many studies have been devoted to determining their characteristics. This paper presents a description of the principal forms, semantic nature and discourse functions performed by general extenders in European Spanish. The analysis is based on a large amount of data (3 700 000 tokens from two spoken corpora, Corpes XXI and Val.Es.Co. Corpus) and considers different text types and discourse genres. The research focuses on two types of pragmatic functions attributed to general extenders that are the result of semantic bleaching, i.e., they have lost their original referential meaning in order to highlight common ground in interactions: interactive functions (politeness, hedging, intensification) and metadiscourse functions (delimitation, marking transitional relevance places and forward planning). Spanish data support the hypothesis that strong cross-linguistic similarities exist at both a formal and functional level. Further lines of research in the field of Spanish linguistics are highlighted in the final considerations.
