Acceso usuarios
Este trabajo examina el efecto de un programa sensibilizador en las actitudes hacia la discapacidad de los participantes. Se diseñó un estudio pre-experimental de medidas repetidas en el que participaron 180 estudiantes, unos de quinto curso de Educación Primaria (n=100) como receptores del servicio, y otros de tercer curso de Educación Secundaria (n=80) como emisores del servicio. Se diseñaron dos redes deportivas formadas cada una de ellas por dos grupos de Educación Primaria y dos grupos de Educación Secundaria en las que participa-ron en un programa que combinó el Aprendizaje-Servicio y el modelo de Educación Deportiva. Como contenido de enseñanza se utilizó un deporte adaptado: el voleibol sentado. Se evaluaron las actitudes hacia la discapacidad mediante un cuestionario. Los resultados muestran efectos moderados de mejora de las actitudes hacia la discapacidad, que se hacen evidentes cuando se evalúa a aquel alumnado que había tenido contacto previo junto a personas con discapacidad y cuando se tiene en cuenta el ítem relacionado con la valoración de que un estudiante con discapacidad sea el capitán del equipo. A continuación, se discuten las implicaciones didácticas que estos resultados puedan tener en futuros diseños de programas de sensibilización hacia la discapacidad en Educación Física
Aquest treball examina l’efecte d’un programa sensibilitzador en les actituds vers la disca-pacitat dels participants. Van participar en aquest estudi pre-experimental de mesures repetides 180 subjectes, una part de cinquè curs d’Educació Primària (n=100) com a receptors i receptores del servei, i una altra de tercer curs d’Educació Secundària (n=80) com a emissors i emissores del servei. Es van dissenyar dues xarxes esportives, cadascuna formada per dos grups d’Educació Primària i per dos grups d’Educació Secundària que participaren en un programa combinant l’Aprenentatge-Servei i el model d’Educació Esportiva. El contingut de l’ensenyament fou un esport adaptat: el voleibol asse-gut. Es van avaluar les actituds vers la discapacitat mitjançant un qüestionari. Els resultats mostren efectes moderats de millora de les actituds vers la discapacitat, que es fan evidents quan s’avalua l’alumnat que havia tingut contacte previ amb persones amb discapacitat i quan es considera l’ítem relacionat amb la valoració sobre el fet que una persona amb discapacitat sigui capitana de l’equip. A continuació, es discuteixen les implicacions didàctiques que poden tenir aquests resultats en futurs dissenys de programes de sensibilització vers la discapacitat en Educació Física.
The aim of this study was to examine the effect of a sensitizing program on participants' attitudes towards disability. A pre-experimental study of repeated measures was designed in which a total of 180 students in the fifth year of Primary Education (n=100) participated as recipients of the service, and so did third year of Secondary Education (n=80) but as senders of the service. Two sport networks were designed, each formed by two Primary Education and two Secondary Education groups. They participated in a program that combined Service-Learning and the Sport Education model. Sitting volleyball, an adapted sport, was used as target. Attitudes towards disability were assessed using a questionnaire. The results show moderate effects of improving attitudes towards disability. Differences become more evident when evaluating those students who had had previous contact with people with disabilities and when considering the item related to assigning a student with a disability as the captain team. The discussion revolves around the pedagogical implications that these results may have in future designs of disability awareness programs in Physical Education.
