Acceso usuarios
Jordi Jaria i Manzano 
Las evidencias de que el modelo de consumo energético que se ha desarrollado desde la Revolución industrial ha inducido a una transformación planetaria que alcanza dimensiones geológicas son manifiestas. A lo largo de este tiempo, el consumo masivo de combustibles fósiles no sólo ha modificado el planeta, sino que ha dado lugar a una serie de cambios sociales, lo que, en particular, ha ido consolidando una cultura jurídica que hoy es hegemónica. Sin embargo, las consecuencias de la transformación planetaria de origen antrópico que se ha producido en el transcurso de décadas de uso intensivo de combustibles fósiles son de tal magnitud que exigen un replanteamiento en relación con nuestras instituciones y valores, para adaptarlas a las exigencias que plantea la evolución del complejo ecosocial global, generando procesos de reproducción social resilientes que, en particular, deben afectar, necesariamente, al modelo energético. A partir de la constatación de la brecha antropocénica, esto es, del decalaje entre los arreglos institucionales y normativos actuales y las necesidades de las sociedades contemporáneas en relación a la adaptación a la nueva era geológica que la actividad humana ha provocado en el Sistema Terra, se explora un discurso basado en las ideas de resiliencia e inclusión, con el objetivo de proporcionar una narrativa que permita afrontar los retos ecosociales del momento. Dada la importancia del consumo energético en las dinámicas de transformación planetaria y en la configuración de los modelos de reproducción social, el estudio se focaliza en este aspecto, para proponer un discurso a partir del cual se pretende fundamentar el concepto de comunidad energética como instrumento adaptativo a los retos planteados por la transformación planetaria, abordando el marco jurídico actual para evaluar sus posibilidades de desarrollo en Cataluña, considerando las competencias de la Generalidad en esta materia.
Evidence that the model of energy consumption that has developed since the Industrial Revolution has induced a planetary transformation that reaches geological dimensions is clear and significant. Over this time, the massive consumption of fossil fuels has not only changed the planet, but has led to a series of social transformations, which, particularly, has consolidated the current hegemonic legal culture. However, the consequences of the planetary transformation of anthropogenic origin that has taken place over the decades of intensive use of fossil fuels are of such magnitude that they require a rethinking regarding to our institutions and values, to adapt them to the demands posed by the evolution of the global ecosocial complex, while generating resilient processes of social reproduction that must necessarily affect the energy model. From the realization of the Anthropocene gap, that is, the gap between current institutional and regulatory arrangements and the needs of contemporary societies in relation to the adaptation to the new geological era that human activity has caused in the Earth System, a discourse based on the ideas of resilience and inclusion is explored here, with the aim of providing a narrative that allows us to confront the eco-social challenges of the moment. Given the importance of energy consumption in the dynamics of planetary transformation and in the configuration of social reproduction models, the study focuses on this aspect, to propose a discourse from which it is intended to base the concept of energy community as an adaptive tool to confront the challenges posed by planetary transformation, while addressing the current legal framework to assess its possibilities for development in Catalonia, considering the competences of the Catalan Government in this area.
Les evidències de què el model de consum energètic que s’ha desenvolupat des de la Revolució industrial ha induït una transformació planetària que assoleix dimensions geològiques són manifestes. Al llarg d’aquest temps, el consum massiu de combustibles fòssils no només ha modificat el planeta, sinó que ha donat lloc a tot un seguit de canvis socials, la qual cosa, en particular, ha anat consolidant una cultura jurídica que avui és hegemònica. Tanmateix, les conseqüències de la transformació planetària d’origen antròpic que s’ha produït en el decurs de dècades d’ús intensiu de combustibles fòssils són del tal magnitud que exigeixen un replantejament en relació amb les nostres institucions i valors, per adaptar-les a les exigències que planteja l’evolució del complex ecosocial global, tot generant processos de reproducció social resilients que, en particular, han d’afectar, per força, al model energètic.
A partir de la constatació de la bretxa antropocènica, això és, del decalatge entre els arranjaments institucionals i normatius actuals i les necessitats de les societats contemporànies en relació amb l’adaptació a la nova era geològica que l’activitat humana ha provocat en el Sistema Terra, s’explora un discurs basat en les idees de resiliència i inclusió, amb l’objectiu de proporcionar una narrativa que permeti afrontar els reptes ecosocials del moment. Atesa la importància del consum energètic en les dinàmiques de transformació planetària i en la configuració dels models de reproducció social, l’estudi es focalitza en aquest aspecte, per proposar un discurs a partir del qual es pretén fonamentar el concepte de comunitat energètica com instrument adaptatiu als reptes plantejats per la transformació planetària, tot abordant el marc jurídic actual per avaluar les seves possibilitats de desenvolupament a Catalunya, considerant les competències de la Generalitat en aquesta matèria.
