Acceso usuarios
Barcelona, España
La provisión del primer ciclo de educación infantil (EI a partir de ahora) ha aumentado de manera sostenida en España desde el año 2000. A pesar de una considerable dispersión territorial, esta expansión ha tenido lugar en todas las comunidades autónomas. En este artículo estudiamos cómo los distintos diseños institucionales a escala autonómica impactan en la equidad tanto en el acceso al servicio como en el coste para las familias. Tratamos de averiguar en qué condiciones puede el primer ciclo de EI ir más allá de una política de conciliación empleo/familia y considerarse una política redistributiva y de igualdad de oportunidades que favorezca acceder a él y sufrague su coste para los colectivos socialmente más desfavorecidos. Analizamos la evolución de la normativa estatal del primer ciclo de EI desde la LOGSE de 1990 hasta la LOMLOE de 2020, y comparamos siete comunidades autónomas que presentan distintos niveles de cobertura y modelos de gestión. Nuestro estudio concluye que, si bien existe disparidad en los criterios tanto de acceso como de precios, todas las comunidades autónomas estudiadas han ido avanzando hacia un servicio más garantista, con un reconocimiento explícito de las circunstancias de especial dificultad originadas por bajos ingresos, discapacidad, monoparentalidad o violencia de género. Aun así, características estructurales del primer ciclo de EI, como una financiación fluctuante, una regulación y control públicos débiles y una importante externalización a proveedores privados, dificultan su universalización como una política redistributiva y de calidad.
Since the year 2000, the provision of early years education and care for the under-threes (hereafter 0-3 ECEC) in Spain has undergone a steady increase. This growth has taken place in all of the seventeen Autonomous Communities, albeit not in a uniform way. In this article we study how different institutional designs at the regional level have an impact on equality of opportunities, both in how families access the service and in how much they pay. We try to ascertain under what conditions ECEC can go beyond a policy that helps families juggle work and family responsibilities, and becomes a redistributive and equal opportunities policy that helps the most socially disadvantaged groups access it while defraying its cost. We analyse how state regulations regarding ECEC have evolved from the 1990 LOGSE to the 2020 LOMLOE, and we compare seven Autonomous Communities which each have different levels of coverage and management models. Our study concludes that although there are differences in both access criteria and in the price of services, all the Autonomous Communities studied have been moving towards a service that aims to be more equitable, with an explicit recognition of the particular difficulties caused by low income, disabilities, being a single parent, or gender-based violence. Even so, certain structural characteristics of ECEC –such as the fluctuating nature of its financing, its weak public regulation and monitoring, and significant outsourcing to private providers– make it difficult to universalise the service in order to make it a truly redistributive policy.
La provisió del primer cicle d'educació infantil (EI) ha augmentat de manera sostinguda a Espanya des de l'any 2000. Malgrat una considerable dispersió territorial, aquesta expansió ha tingut lloc en totes les comunitats autònomes. En aquest article estudiem com els diferents dissenys institucionals a escala autonòmica impacten en l'equitat tant en l'accés al servei com en el cost per a les famílies. Tractem d'esbrinar en quines condicions pot el primer cicle d’educació infantil anar més enllà d’una política de conciliació ocupació/família i considerar-se una política redistributiva i d'igualtat d’oportunitats que afavoreixi accedir-hi i en sufragui el cost per als col·lectius socialment més desfavorits. Analitzem l’evolució de la normativa estatal del primer cicle d’educació infantil des de la LOGSE de 1990 fins a la LOMLOE de 2020, i comparem set comunitats autònomes que presenten diferents nivells de cobertura i models de gestió. El nostre estudi conclou que, si bé existeix disparitat en els criteris tant d’accés com de preus, totes les comunitats autònomes estudiades han anat avançant cap a un servei més garantista, amb un reconeixement explícit de les circumstàncies d’especial dificultat originades per baixos ingressos, discapacitat, monoparentalitat o violència de gènere. Així i tot, característiques estructurals del primer cicle d’educació infantil, com un finançament fluctuant, una regulació i control públics febles i una important externalització a proveïdors privats, en dificulten la universalització com una política redistributiva i de qualitat.
