Acceso usuarios
Leioa, España
Las democracias se han definido como los sistemas políticos que mejor han sabido conjugar un nivel de consenso sobre un orden social determinado, con una capacidad de disenso que garantizase el pluralismo de las mismas. En este artículo se hará una relectura crítica de algunas de las principales corrientes democráticas ante este complicado equilibrio: desde los postulados clásicos de liberales y republicanos, a las teorías antagonistas de segunda mitad del siglo XX. Esta discusión se encuentra hoy rente a un nuevo reto por la emergencia del llamado «momento populista», y la posibilidad de que el disenso asociado a él desborde los consensos democráticos vigentes. En este sentido, se realizará una aproximación a la relación entre democracia y populismo desde enfoques postestructuralistas como el de Benjamin Arditi, para intentar repensar la relación entre ambas, entendiendo el populismo como periferia difusa de la democracia.
Les democràcies s’han definit com els sistemes polítics que millor han sabut conjugar un nivell de consens sobre un ordre social determinat, amb una capacitat de dissens que garantís el pluralisme d’aquestes. En aquest article es farà una relectura crítica d’algunes de les principals corrents democràtiques davant aquest complicat equilibri: des dels postulats clàssics de liberals i republicans, a les teories antagonistes de segona meitat del segle XX. Aquesta discussió es troba avui enfront d’un nou repte per l’emergència de l’anomenat «moment populista», i la possibilitat que el dissens associat a ell desbordi els consensos democràtics vigents. En aquest sentit, es realitzarà una aproximació a la relació entre democràcia i populisme des d’enfocaments postestructuralistes com el de Benjamin Arditi, per a intentar repensar la relació entre ambdues, entenent el populisme com a perifèria difusa de la democràcia.
Democracies have been seen as the political systems that have best managed to combine a certain level of consensus on a given social order with a level of dissent that guarantees their own pluralism. In this article we will review the positions of some of the main democratic movements in relation to this complicated balance: from the classics postulates of liberals and republicans, to the antagonistic theories of the second half of XX century. This issue is currently facing a new challenge due to the emergence of the so-called «populist moment», and the possibility that the dissent associated with it may overflow the current democratic consensuses. As a result, we will look at the relationship between democracy and populism from post-structuralist approachessuch as that of Benjamin Arditi, in an attempt to rethink the relationship between both, understanding populism as a diffuse periphery of democracy.
