Acceso usuarios
Cristopher Mendoza Soto
La neuroética ofrece datos relevantes a la comprensión biológica de la agencia moral. Dada la naturaleza empírico-naturalista y fragmentaria de estos datos se vuelve necesario un marco de recepción que integre dichos descubrimientos. Adela Cortina ha propuesto la ética del discurso como un adecuado marco integrador, no obstante, aquí evidenciamos que se trata de una propuesta insuficiente. Primero, porque no se da una integración sistemática entre el marco filosófico de integración y los datos neuroéticos, sino una mera yuxtaposición. Segundo, porque no se ofrece una ontología ni una antropología sobre las cuales se base la llamada neuroética. Para hacer frente a estas insuficiencias, se expone la llamada Teoría Dual. La relevancia de esta teoría radica en el hecho de que implica una teoría intencional de la cognición, así como en que parte de la distinción entre información (ordenación o forma) y energía (materia), esquivando así todo posible reduccionismo. Concluiremos que la propuesta de Adela Cortina es insuficiente, que podemos acercarnos a la suficiencia cubriendo los huecos teoréticos faltantes y que la Teoría Dual cubre dichos huecos, lo que nos acerca un poco más a la suficiencia en esta búsqueda por un marco integrador.
Neuroethicsoffers data relevant to the biological understanding of moral agency. Given the empirical-naturalistic and fragmentary nature of these data, a reception framework that integrates these discoveries becomes necessary. Adela Cortina has proposed the Ethics of Discourse as an adequate integrating framework, however, here we show that it is an insufficient proposal. Firstly, because there is no a systematic integration between the integrating philosophical framework and the neuroethical data, but a mere juxtaposition. Secondly, because neither an ontology nor an anthropology is offered on which the so-called neuroethics is based. To face these insufficiencies, the so-called Dual Theory is exposed. The relevance of this theory lies in the fact that it implies an intentional theory of cognition, as well as in that it starts from the distinction between information (ordering or form) and energy (matter), thus avoiding any possible reductionism. We’ll conclude that Adela Cortina’s proposal is insufficient, that we can get closer to sufficiency by filling in the missing theoretical gaps,and that the Dual Theory covers these gaps, which brings us a little closer to sufficiency in this search for an integrating framework.
La neuroètica ofereix dades rellevants a la comprensió biològica de l’agència moral. Donada la naturalesa empírico-naturalista i fragmentària d’aquestes dades es torna necessari un marc de recepció que integri aquests descobriments. Adela Cortina ha proposat l’Ètica del Discurs com un adequat marc integrador, no obstant això, aquí evidenciem que es tracta d’una proposta insuficient. Procedim en dos moments expositius: primer, evidenciant aquesta insuficiència; aquesta es deu principalment a dues àrees no cobertes: 1. No es dona una integració sistemàtica entre el marc filosòfic d’integració i les dades neuroètiques, sinó una mera juxtaposició. 2. No s’ofereix una ontologia ni una antropologia en les quals es basi l’anomenada neuroètica. Després, per a fer front a aquestes insuficiències, s’exposa l’anomenada Teoria Dual. La rellevància d’aquesta teoria radica en el fet que implica una teoria intencional de la cognició, així com en què sorgeix de la distinció entre informació (ordenació o forma) i energia (matèria), esquivant així tot possible reduccionisme. En base a aquests dos moments previs podem concloure que: 1. La proposta d’Adela Cortina és insuficient. 2. Podem acostar-nos a la suficiència cobrint els buits teorètics que manquen. 3. La Teoria Dual cobreix aquests buits, la qual cosa ens acosta una mica més a la suficiència en aquesta cerca per a un marc integrador.
