Acceso usuarios
Guillem López i Casasnovas 
L’impacte de l’envelliment demogràfic en tots els ordres de la vida, també en l’activitat econòmica, és ja una realitat. Aquests augments de longevitat no només qüestionen les polítiques de protecció social, sinó també la realitat de les nostres empreses, que s’han d’adaptar a la transformació etària. A més, els canvis impliquen sovint incidències sectorials prou diferents (vegeu el quadre 1), ateses les taxes de participació específiques per edat, ja sigui d’entrades o de sortides en el mercat laboral, com ara prejubilacions en alguns sectors o allargaments de la vida laboral en d’altres. Un repte important per a les organitzacions és, per tant, reaccionar a aquesta incidència desigual de l’edat en la força de treball, a la vista, entre d’altres factors, de com afecta l’envelliment de la mà d’obra als costos laborals, la productivitat i la sostenibilitat de l’empresa. I, per suposat, a la vista de com la societat respondrà a la nova situació de qui ha de, pot o vol tre-ballar més anys, a partir de la seva expectativa de vida guanyada. Veurem amb bons ulls que als súpers persones grans ajudin a emplenar bosses i donin un mínim de conversa, o serà jutjat com una explotació laboral més dels més fràgils? Farem distincions o establirem prejudicis a l’ocupació entre homes i dones de la ma-teixa edat? Diran els sindicats que s’usurpen d’aquesta manera llocs de treball formals?
