Lucas da Silva Rudolpho, Alina Gonçalves Santiago, William Iván Gallo Aponte
La conectividad desempeña un papel esencial en el paisaje, facilitando el movimiento de organismos, el intercambio genético y otros flujos ecológicos que son fundamentales para la supervivencia de las especies y para la prestación de los servicios ecosistémicos de los que dependen los seres humanos. Para promover y restaurar la conectividad y proteger eficazmente la biodiversidad, es necesario, entre otras cuestiones, el desarrollo y la aplicación de instrumentos que, cuando se trata de la planificación y la gestión territorial y paisajística, pueden ser de diversa naturaleza y tener varias clasificaciones, con respecto a su potencial para influir en las actividades de los agentes que conforman el territorio y el paisaje. Partiendo de estas premisas, este artículo pretende identificar y analizar, a través de una investigación bibliográfica y documental, algunos de estos instrumentos, especialmente aquellos que pueden contribuir a mantener y restaurar la conectividad del paisaje y la conservación de la biodiversidad brasileña. Se espera que este estudio pueda ayudar a los gestores públicos, los urbanistas, los arquitectos paisajistas y otros profesionales afines a desarrollar y aplicar instrumentos con este fin en la práctica de la planificación y la gestión del territorio y el paisaje.
La connectivitat té un paper essencial en el paisatge urbà, facilitant el moviment d’organismes, l’intercanvi genètic i altres fluxos ecològics fonamentals per a la supervivència de les espècies i per a la prestació de serveis ecosistèmics per a aquells que depenen dels éssers humans. Per promoure i restaurar la connectivitat i protegir eficaçment la biodiversitat, és necessari, entre altres coses, desenvolupar i aplicar instruments que, a l’hora de planificar i gestionar el territori i el paisatge, puguin ser de diferent naturalesa i tenir diverses classificacions, pel que fa a la seva potencial per influir en les activitats dels agents que configuren el territori i el paisatge. Partint d’aquestes premisses, aquest article pretén identificar i analitzar, mitjançant una investigació bibliogràfica i documental, alguns d’aquests instruments, especialment aquells que poden contribuir a mantenir i restaurar la connectivitat del paisatge urbà i la conservació de la biodiversitat brasilera. S'espera que aquest estudi pugui ajudar administradors públics, urbanistes, arquitectes paisatgistes i altres professionals relacionats a desenvolupar i aplicar instruments amb aquest propòsit en la pràctica de la planificació i gestió del territori i el paisatge.
Connectivity plays an essential role in the urban landscape, facilitating the movement of organisms, genetic exchange, and other ecological flows that are fundamental to the survival of species and the provision of ecosystem services on which humans depend. To promote and restore connectivity and efficiently protect biodiversity, it is necessary, among other things, to develop and apply tools, which, when it comes to territorial and landscape planning and management, can be of various natures and have various classifications in terms of their potential to influence the activities of the agents that shape theterritory and the landscape. Based on these premises, this article aims to identify and analyze, through bibliographic and documentary research, some of these instruments, especially those that can contribute to maintaining and restoring the connectivity of the urban landscape and the conservation of Brazilian biodiversity. It is hoped that this study can help public managers, urban planners, landscape architects and other related professionals to develop and implement instruments for this purpose in the practice of territorial and landscape planning and management.