Acceso usuarios
Jairo Enrique Lucero Pantoja, Isaac Ravetllat Ballesté
A partir del análisis de los derechos supraindividuales ambientales contenidos en la Convención sobre los Derechos del Niño, y la observación en específico de la Comunicación del 23 de septiembre de 2019 (Sacchi y otros vs. Argentina, Brasil, Francia, Alemania y Turquía), el presente estudio determinará las posibilidades jurídicas para llevar a cabo una reclamación climática a través del mecanismo de comunicaciones individuales previsto en el Tercer Protocolo Facultativo de dicho instrumento internacional. De este modo, en primer término, se incidirá en las particularidades, tanto sustanciales como procedimentales, que presenta un mecanismo como el apuntado cuando la cuestión objeto de litigio versa en torno a los derechos supraindividuales – medioambientales – contenidos en la Convención sobre los Derechos del Niño. Acto seguido, se analizarán los importantes obstáculos de índole (i) jurisdiccional, (ii) falta de agotamiento de recursos internos y (iii) ausencia de diferenciación en los compromisos estatales asumidos en virtud del Acuerdo de París frente a las emisiones de MtCO2. Finalmente concluiremos que los mencionados obstáculos entorpecen la garantía al acceso a la justicia climática a través del mecanismo de comunicaciones, siendo necesarias algunas modificaciones al Protocolo Facultativo para lograr este propósito.
A partir de l'anàlisi dels drets supraindividuals ambientals continguts ala Convenció sobre els Drets de l’Infant, i l'observació en específic de la Comunicació del 23 de setembre de 2019 (Sacchi i altres vs. l'Argentina, el Brasil, França, Alemanya i Turquia), el present estudi determinarà les possibilitats jurídiques per a dur a terme una reclamació climàtica mitjançant elmecanisme de comunicacions individuals previst en el Tercer Protocol Facultatiu de l’esmentatinstrument internacional. D'aquesta manera, en primer terme, s'incidirà en les particularitats, tant substancials com procedimentals, que presenta un mecanisme com l'apuntat quan laqüestió objecte de litigi gira al voltantdels drets supraindividuals –mediambientals –continguts en la Convenció sobre els Drets de l’Infant. Tot seguit, s'analitzaran els importants obstacles de caire(i) jurisdiccional, (ii) mancad'esgotament de recursos interns i (iii) absència de diferenciació en els compromisos estatals assumits en virtut de l'Acord de París enfront de les emissions de MtCO2. Finalment es conclou afirmantque els esmentats obstacles dificulten la garantia d’accés a la justícia climàtica mitjançant el mecanisme de comunicacions, sent necessàries algunes modificacions al Protocol Facultatiu per aconseguir aquest propòsit.
Based on the analysis of the supra-individual environmental rights contained in the Convention on the Rights of the Child, and the specific observation of the Communication of 23 September 2019 (Sacchi and others v. Argentina, Brazil, France, Germany and Turkey), this study will determine the legal possibilities for pursuing a climate complaint through the individual communications mechanism provided for in the Third Optional Protocol to that international instrument. Thus, first of all, it will focus on the particularities, both substantive and procedural, of such a mechanism when the issue in dispute concerns the supra-individual -environmental -rights contained in the Convention on the Rights of the Child. We will then analyse the significant obstacles of a (i) jurisdictional nature, (ii) non-exhaustion of domestic remedies and (iii) lack of differentiation in the State commitments assumed under the Paris Agreement with regard to MtCO2emissions. Finally, we conclude that the aforementioned obstacles hinder the guarantee of access to climate justice through the communications mechanism, and that some amendments to the Optional Protocol are necessary to achieve this purpose.
