Acceso usuarios
Marta Casla Soler, Ángeles Medina de la Maza, Yue Liu
El objetivo de este trabajo es compartir una reflexión sobre la importancia de la evaluación en Atención Temprana, centrándonos en un análisis de las escalas de desarrollo más utilizadas en la actualidad. Para ello, llevamos a cabo una investigación en la que recogimos las opiniones de 24 orientadoras que trabajan en Atención Temprana, para realizar un análisis profundo de las características de las cuatro escalas más utilizadas por las entrevistadas. Seguidamente, analizamos las características de las escalas más utilizadas por las entrevistadas, teniendo en cuenta el año de publicación, la orientación teórica, la investigación que los sustenta, los distintos apartados, las características del baremo etc. Los resultados muestran un panorama complejo en el que no hay una homogeneidad en los objetivos ni en las dimensiones a evaluar. En la misma línea, observamos la ausencia de la familia y de los contextos de desarrollo en todas las escalas. Por otra parte, detectamos una ausencia de reflexión explícita sobre las concepciones del proceso de evaluación y de las consecuencias de la misma. Se incluye una discusión sobre los aprendizajes que se derivan de estos análisis para proponer una evaluación respetuosa que incluya aspectos relevantes para la toma de decisiones.
The aim of this work is to share a reflection on the assessment in early intervention programs, analyzing the frequency of use of standardized tests. We collected the opinions of 24 early intervention professionals, so it was possible to deeply analyze the characteristics of four tests that were more used by the professionals that we interviewed. For the analyses of the standardized tests, we took into account the following variables: year of publication, theoretical framework, availability of research data, sections included in each test, and scales data (year, country, community, age-range…). Results show a complex situation in which the objectives and the assessment dimensions are not homogeneous. In the same line, family and developmental contexts are not present in any of the tests that we analyzed. An explicit reflection on the assessment approaches and on the processes involved during early intervention assessments was missing. We discuss the results of the present study in terms of learning new ways to develop respectful procedures of assessment. The need to consider other variables such as family and developmental contexts in order to establish final decisions in assessment is also discussed.
L'objectiu d'aquest treball és compartir una reflexió sobre la importància de l'avaluació a Atenció Primerenca, centrant-nos en una anàlisi de les escales de desenvolupament més utilitzades actualment. Per això, duem a terme una investigació en què recollim les opinions de 24 orientadores[1] que treballen a Atenció Primerenca, per realitzar una anàlisi a fons de les característiques de les quatre escales més utilitzades per les entrevistades. Seguidament, analitzem les característiques de les escales més utilitzades, tenint en compte l'any de publicació, l'orientació teòrica, la investigació que les sustenta, els diferents apartats, les característiques del barem etc. Els resultats mostren un panorama complex en què no hi ha una homogeneïtat en els objectius ni en les dimensions que cal avaluar. En la mateixa línia, observem l'absència de la família i dels contextos de desenvolupament a totes les escales. D'altra banda, detectem una manca de reflexió explícita sobre les concepcions del procés d'avaluació i les conseqüències d'aquesta. S'hi inclou una discussió sobre els aprenentatges que es deriven d'aquestes anàlisis per proposar una avaluació respectuosa que inclogui aspectes rellevants per a la presa de decisions.
