Acceso usuarios
Colombia
Argentina
La enseñanza de las Ciencias Naturales, atendiendo al carácter experimental de estas disciplinas, incorpora como una estrategia didáctica fundamental los trabajos prácticos de laboratorio (TPL). Por esto, cuando se estableció indefinidamente la educación remota de emergencia en el marco de la pandemia, surgió la pregunta sobre qué decisiones estaban tomando los profesores de Ciencias Naturales respecto a los TPL. En este artículo se presentan las respuestas de 35 profesores colombianos y 51 profesores argentinos a una encuesta realizada a fin de conocer sus opiniones y acciones sobre la realización de TPL en este contexto. Los resultados muestran que los profesores adaptaron sus estrategias de enseñanza, apoyándose en los recursos digitales disponibles y replanteando los objetivos, a fin de realizar actividades experimentales. No obstante, también se identificaron prácticas que son irremplazables en su modalidad presencial, según las metas curriculares previstas, especialmente en educación superior. Los docentes evidenciaron ser muy sensibles a las implicaciones de las condiciones socioeconómicas de sus estudiantes, particularmente en contextos rurales donde no hay acceso a internet, de manera que ellos asumieron los costos de ciertas prácticas. Queda por seguir estudiando el impacto en la educación en ciencias de esta modalidad de los TPL durante la pandemia.
L’ensenyament de les Ciències Naturals, tenint en compte el caràcter experimental d’aquestes disciplines, incorpora com a estratègia didàctica fonamental els treballs pràctics de laboratori (TPL). Per aquest motiu, quan es va establir indefinidament l’educació remota d’emergència en el marc de la pandèmia, va sorgir la pregunta sobre quines decisions estaven prenent els professors de Ciències Naturals respecte del TPL. En aquest treball es presenten les respostes de 35 professors colombians i 51 d’argentins a una enquesta realitzada per conèixer les seves opinions i accions sobre la realització de TPL en aquest context. Els resultats mostren que els professors van adaptar les seves estratègies d’ensenyament, fent ús dels recursos digitals disponibles i replantejant els objectius, per tal de realitzar activitats experimentals. No obstant això, també es van identificar pràctiques que són insubstituïbles en la seva modalitat presencial, segons els objectius curriculars previstos, especialment a l’educació superior. Els docents van evidenciar ser molt sensibles a les implicacions de les condicions socioeconòmiques dels seus estudiants, especialment en contextos rurals on no hi ha accés a internet. En conseqüència, els mateixos professors van assumir les despeses d’algunes pràctiques. Manca seguir estudiant l’impacte en l’educació en ciències d’aquesta modalitat dels TPL durant la pandèmia.
Teaching Natural Sciences, considering the experimental nature of these disciplines, incorporates practical lab work (PLW) as a fundamental didactic strategy. For this reason, when emergency remote education was established indefinitely in the context of the pandemic, the question arose as to what decisions the natural sciences teachers were making regarding the PLW. This article presents the responses of 35 Colombian professors and 51 Argentine professors to a survey carried out to find out their opinions and actions on carrying out PLW in this context. The results show that the teachers adapted their teaching strategies, relying on available digital resources and rethinking the objectives, in order to carry out experimental activities. However, they also identified some practices that are irreplaceable in their face-to-face mode, regarding the planned curricular goals, especially in higher education. Teachers proved to be very sensitive to the implications of their students’ socioeconomic conditions, particularly in rural contexts where there is no internet access. Consequently, the teachers themselves assumed the cost of certain practices. The impact on science education of this PLW modality during the pandemic remains to be further explored.
