Acceso usuarios
Barcelona, España
Este artículo se encamina hacia la voluntad de mejora de la práctica docente. El objeto de estudio es el análisis del discurso oral de una profesora practicante, alumna del Máster oficial de Formación de Profesorado de Educación Secundaria de la Universidad Autónoma de Barcelona de la especialidad de Lengua y Literatura Catalanas. La profesora novel parte de la grabación sonora de una clase suya para analizar la interacción entre docente y alumnado. La finalidad es valorar qué estrategias discursivas utiliza la profesora para suavizar la distancia social entre los interlocutores y mejorar su interacción en un contexto educativo en el cual se manifiesta un marcado rechazo a expresarse en catalán. Para valorar la relación entre profesorado y alumnado, se analizan las estrategias de proximidad o distancia que utiliza la docente en su discurso oral. Se persigue como máximo exponente el análisis de un posible equilibrio entre autoridad y empatía en el aula. Se realiza un análisis cualitativo y cuantitativo. Las conclusiones apelan a la necesidad de velar por dicho equilibrio sin desestabilizarlo. El estudio presenta una autorevisión docente útil para adquirir un aprendizaje en relación con las estrategias discursivas de relación social: una práctica necesaria dentro del ámbito educativo.
Aquest article s’encamina cap a la voluntat de millora de la pràctica docent. L’objecte d’estudi és l’anàlisi del discurs oral d’una professora practicant, alumna del Màster oficial de Formació de Professorat d’Educació Secundària de la Universitat Autònoma de Barcelona de l’especialitat de Llengua i Literatura Catalanes. La pròpia professora novella parteix de l’enregistrament sonor d’una sessió de classe seva, per tal d’analitzar la interacció entre la docent i l’alumnat. La finalitat és valorar quines són les estratègies discursives emprades per la professora novella a l’hora de suavitzar la distància social entre els interlocutors i millorar la seva interacció en un context educatiu on es manifesta un marcat rebuig a expressar-se en català. Per valorar la relació entre professorat i alumnat, s’analitzen les estratègies de proximitat o distància que empra la docent en el seu discurs oral. Es persegueix com a màxim exponent l’anàlisi del possible assoliment de l’equilibri entre autoritat i empatia a l’aula. Es porta a terme una anàlisi qualitativa i quantitativa. Les conclusions apel·len a la necessitat de vetllar per l’esmentat equilibri sense desestabilitzar-lo. L’estudi presenta una autorevisió docent útil per adquirir un aprenentatge vers les estratègies discursives de relació social: una pràctica necessària dins de l'àmbit educatiu.
The main objective of this paper is to analyse the oral discourse of an intern teacher, a student who is in the process of earning a Master’s Degree in Teaching in Secondary Schools at the Universitat Autònoma de Barcelona, in the specialisation track in the teaching of Catalan Language and Literature. The intern teacher uses audio recordings made during one of her own lessons to analyse teacher-student interactions. Her aim is to evaluate which discursive strategies are employed by the novice teacher to reduce social distances between the different interlocutors in the classroom, and to improve teacher-student interactions in an educational context where there appears to be a degree of reluctance on the part of students to learn and speak Catalan. To evaluate the relationship between teacher and students, the study analyses the strategies used by the teacher in her discourse to approach or distance herself from her students. The fundamental goal pursued here is the analysis of whether it is possible to achieve a balance between authority and empathy in the classroom. A qualitative and quantitative analysis of the recorded classroom interactions points to the need to ensure and maintain this balance. The study shows the usefulness of teacher self-assessment to learn about discourse strategies in social relations, an area of inherent relevance to education.
