Acceso usuarios
Karla Salazar Serna
México sufre una crisis humanitaria en la que se han registrado más de 95.000 personas desaparecidas en los últimos 15 años. Las familias que tienen desaparecidos no solo padecen las numerosas implicaciones de una pérdida ambigua, sino que también lidian con otras vejaciones, como el desplazamiento forzado. No obstante, existen vías que permiten sobrellevar la adversidad y lograr sobreponerse a través de procesos de reconstrucción edificados sobre la resiliencia. El presente análisis se deriva de una investigación de corte cualitativo basada en entrevistas en profundidad y observación participante que tuvo como objeto indagar sobre las alternativas que tienen las familias de personas desaparecidas que han sufrido el desplazamiento forzado interno. Reconociendo la dimensión relacional de la resiliencia, se pretendió conocer cuáles son las redes de apoyo social con las que cuentan. Entre los hallazgos más relevantes, se encuentran los siguientes: las familias se concentran más en las acciones de búsqueda de sus familiares que en establecerse en sus nuevos lugares de asentamiento; las redes de apoyo social más efectivas para colaborar en su salvaguarda están construidas con familias que también buscan a sus desaparecidos; los procesos de resiliencia son edificados, en gran medida, a través de la interacción y la generación de vínculos afectivos con integrantes de los colectivos y durante las brigadas de búsqueda. Con este análisis, se concluye que, si bien la violencia tiene un poder desarticulador, este no es determinante sobre la vida de las familias al existir la posibilidad resiliente de reconstruirse a través de las redes de apoyo social.
Mèxic pateix una crisi humanitària en la qual s’han registrat més de 95.000 persones desaparegudes en els darrers quinze anys. Les famílies que tenen desapareguts no només pateixen les nombroses implicacions d’una pèrdua ambigua, sinó que també breguen amb altres vexacions, com ara el desplaçament forçat. No obstant això, existeixen vies que permeten suportar l’adversitat i aconseguir sobreposar-se a través de processos de reconstrucció edificats sobre la resiliència. Aquesta anàlisi es deriva d’una recerca de tall qualitatiu basada en entrevistes en profunditat i observació participant que té com a objecte indagar sobre les alternatives que tenen les famílies de persones desaparegudes que han patit el desplaçament forçat intern. Reconeixent la dimensió relacional de la resiliència, s’ha pretès conèixer quines són les xarxes de suport social de què disposen. Entre les troballes més rellevants trobem les següents: les famílies es concentren més en les accions de cerca dels seus familiars que no pas a establir-se en els seus nous llocs d’assentament; les xarxes de suport social més efectives per col·laborar en la seva salvaguarda estan construïdes amb famílies que també busquen els seus desapareguts; els processos de resiliència són edificats, en gran manera, a través de la interacció i la generació de vincles afectius amb integrants dels col·lectius i durant les brigades de cerca. Amb aquesta anàlisi es conclou que, si bé la violència té un poder desarticulador, aquest no és determinant sobre la vida de les famílies en existir la possibilitat resilient de reconstruir-se a través de les xarxes de suport social.
Mexico suffers a humanitarian crisis because more than 95 thousand people have disappeared in the last 15 years. Families with missing relatives not only suffer many implications related with ambiguous loss, also deal with other problematics such as forced displacement. However, there are ways that make it possible to cope with adversity and overcome through reconstruction processes built on resilience. This analysis is derived from a qualitative research, based on in-depth interviews and participant observation, the aimed was investigate the alternatives that families with relatives disappeared who have suffered internal forced displacement have, recognizing the relational dimension of the resilience, it was intended find out the social support networks that they have. Among the most relevant findings are: families are more focused on searching for their relatives than on settling down in their new places of settlement; the most effective social support networks to collaborate in their safeguarding are built with families who also search for their disappeared; resilience processes are built primordially through the interaction and generation of affective bonds with members of the collectives and during searching actions. Through this analysis, it is concluded that although violence has a disarticulating power, it is not decisive on the lives of families as there is a resilient possibility of rebuilding through social support networks.
