Acceso usuarios
Rossana Martingo Cruz
La mediación familiar es uno de los métodos privilegiados de resolución alternativa de litigios en el ámbito de los confl ictos familiares. Estos están dotados de características emocionales que los hacen más adecuados a un contexto extrajudicial. Y, al mismo tiempo, son de una complejidad humana que obliga a un análisis distinto en el contexto de la mediación.También es cierto que no todos los confl ictos familiares son susceptibles de mediación, manteniendo los tribunales tradicionales toda su relevancia. Sin embargo, cada vez con mayor frecuencia se vislumbran las ventajas de un método autocompositivo en la búsqueda de una solución que responda a los intereses y deseos de aquellos que, durante un tiempo, compartieron otra experiencia de proximidad e intimidad. Surge la cuestión de si una pareja que pasó por episodios de violencia puede o no acogerse a la me-diación familiar. Los autores y profesionales de la mediación parecen no compartir la misma postura al respecto. Es importante percibir cuáles son los argumentos utilizados en esta divergencia. Al fi nal, prestaremos especial atención al caso portugués.
Mediation is one of the alternative dispute resolution methods (ADR) that is considered especially suitable in the sphere of family confl icts. These are endowed with emotional characteristics that make them more appropriate to be held in a different context than in the judicial forum. And, at the same time, they are of a human complexity that requires a different analysis in the context of mediation. Also, it is true that not all family confl icts will be subject to mediation, which means the traditional justice forums (the courts) maintain all their relevance. However, the advantages of a ‘self-compositional’ method are undeniable in the search for a solution that responds to the interests and desires of those who, in another time, shared another experience of proximity and intimacy.It is questioned whether a couple who have experienced violence may or may not be eligible for family mediation. The authors and practitioners of the mediation seem not to have the same position on this matter. It is important to perceive the arguments used in this divergence. Also, towards the end, we will pay special attention to the Portuguese case in this regard.
La mediació familiar és un dels mètodes alternatius de resolució de litigis que es considera especialment adequat en l’àmbit dels conflictes familiars. Aquests estan dotats de característiques emocionals, que els fan més apropiats per a un context extrajudicial, i, alhora, estan marcats per una complexitat humana que requereix una anàlisi diferent en el context de la mediació.
També és cert que no tots els conflictes familiars són susceptibles de mediació, de manera que els tribunals tradicionals mantenen tota la seva rellevància. No obstant això, cada vegada més sovint s’entreveuen els avantatges d’un mètode autocompositiu en la cerca d’una solució que respongui als interessos i desitjos d’aquells que, durant un temps, van compartir una altra experiència de proximitat i intimitat.
Qüestiona si una parella que ha experimentat episodis de violència pot o no acollir-se a la mediació familiar. Els autors i els professionals de la mediació semblen no compartir la mateixa posició sobre aquest tema. És important percebre quins són els arguments utilitzats en aquesta divergència. Finalment, presta especial atenció al cas portuguès.
