Acceso usuarios
Agustí Pou Pujolràs
El jurista tiene muy en cuenta los principios de objectividad y de precisión cuando redacta sus textos profesionales. Por esta razón, utiliza diversos recursos que ponen de relieve la ausencia de su subjectividad (impersonalización) y sus conocimientos técnicos (tecnicismo). Ahora bien, a menudo el resultado contradice el objetivo pretendido, y también la comprensibilidad del texto queda afectada. Esta consecuencia no deseada no se aviene con las corrientes que abogan por la claridad del lenguaje jurídico y por el derecho a comprenderlo que tiene la ciudadanía.Uno de los recursos más frecuentemente utilizados es la nominalización. La construcción textual basada en estructuras nominales despersonaliza el texto, le resta agilidad y lo satura de conceptos pretendidamente técnicos hasta hacerlo difícilmente comprensible. Una selección de ejemplos extraídos de textos judiciales ilustra las formas más recurrentes en este sublenguaje jurídico, los objetivos que persiguen y las distorsiones que generan.
Lawyers take the principles of objectivity and precision into account when drawing up their professional texts. For this reason, they use several resources that emphasise the absence of their subjectivity (impersonalisation) and their technical knowledge (technical terms). However, many times the result contradicts the supposed objective, affecting the text’s comprehensibility. This unintended consequence is not compatible with the intellectual currents that advocate for the clarity of legal language and citizens’ right to understand it.One of the most frequently-used resources in legal texts is nominalisation. Textual constructions based on nominal structures depersonalise the text, reduce its agility and saturate it with supposedly technical concepts, making it hard to understand. A selection of examples extracted from judicial texts illustrates the most-recurring forms in this legal sublanguage, the objectives they pursue and the distortions they generate.
El jurista té molt en compte els principis d’objectivitat i de precisió a l’hora de redactar els seus textos professionals. Per aquesta raó, utilitza diversos recursos que posen en relleu l’absència de la seva subjectivitat (impersonalització) i els seus coneixements tècnics (tecnicisme). Ara bé, moltes vegades el resultat contradiu l’objectiu pretès, i també la comprensibilitat del text se’n ressent. Aquesta conseqüència no desitjada no s’avé amb els corrents que advoquen per la claredat del llenguatge jurídic i pel dret a comprendre’l que té la ciutadania.Un dels recursos més freqüentment utilitzats és la nominalització. La construcció textual basada en estructures nominals despersonalitza el text, li resta agilitat i el satura de conceptes pretesament tècnics fins a fer-lo difícilment comprensible. Una selecció d’exemples extrets de textos judicials il·lustra les formes més recurrents en aquest subllenguatge jurídic, els objectius que persegueixen i les distorsions que generen.
