Acceso usuarios
Mar Massanell i Messalles
In this paper, we advocate overcoming the dichotomies that fragment the study of language facts (synchrony vs. diachrony, linguistics vs. sociolinguistics, internal history vs. external history), in favor of an approach that integrates the maximum number of possible explanatory factors. A suitable field for this confluence is the analysis of ongoing language changes, which are those that take place in real time in front of the eyes of the researcher, who can thus benefit from the proximity to the object of study and from the accessibility to the multiple factors that condition its evolution, provided that he is capable of not getting overly involved. The analysis of the transformations observed in Northwestern Catalan since the resumption of the standardization process in Catalonia shows how we can increase the degree of understanding of linguistic changes if we are attentive to the interactions that occur between the socially established uses, the forms subjected to the constraints of the system, and the perceptions that end up forming the linguistic awareness of speakers understood as individuals and as a social body.
En aquest article advoquem per la superació de les dicotomies que parcel·len l’estudi dels fets de llengua (sincronia vs. diacronia, lingüística vs. sociolingüística, història interna vs. història externa), en pro d’un atansament que integri el màxim nombre de factors explicatius possibles. Un àmbit propici per a aquesta confluència és l’anàlisi dels canvis lingüístics en curs, que són aquells que tenen lloc en temps real davant dels ulls de l’investigador, el qual es pot beneficiar així de la proximitat a l’objecte d’estudi i de l’accessibilitat als múltiples factors que en condicionen l’evolució, sempre que sigui capaç de no implicar-s’hi en excés. L’anàlisi de les transformacions que s’observen en el català nord-occidental des de la represa del procés d’estandardització a Catalunya evidencia com podem incrementar el grau de comprensió dels canvis lingüístics si estem atents a les interaccions que es produeixen entre els usos establerts socialment, les formes sotmeses als constrenyiments del sistema i les percepcions que acaben formant la consciència lingüística dels parlants entesos com a individus i com a cos social.
