Acceso usuarios
Una vida, la de Domènec Fita i Molat (10 d’agost de 1927 - 9 de novembre de 2020), que s’omplia segons el que explicava a qui el volia escoltar, en els seus articles o en la copiosíssima i precisa catalogació de la seva vasta producció; una necessitat, un impuls, una voluntat, un pensament dominador, una addicció, un sacerdoci seglar i no tan seglar, una xarxa, una cridòria, sempre, però, immiscint-se en i per la flama artística rebuda en la seva formació i en capacitats innates en temps i en geografies de vida no massa donades a la llibertat: franquisme irredempt, Opus Dei, paraplegia, sempre es deixava revertebrar per l’art, pel seu concepte de l’art, après a l’Hospici amb el mestre Joan Carrera, a Olot, a Belles Arts de Barcelona, amb els del grup Flamma, en no gaires viatges.
