Xavier Martínez Celorrio
El presente artículo analiza la creciente polarización social entre las infancias a partir del caso de la ciudad de Barcelona y la deficiente capacidad redistributiva del modelo mediterráneo de bienestar para prevenirla y moderarla. En primer lugar, presentamos la relación dual y bidireccional entre el Estado y las desigualdades y cómo esta relación hace estructurar diferentes modelos y regímenes nacionales de bienestar. En segundo lugar, analizamos el aumento de la desigualdad y la estratificación entre los niños de Barcelona entre 2006 y 2016 con una acusada polarización del bienestar y una ventaja del 10% superior de renta familiar, un escenario que se habrá agravado por la pandemia (2020-21). En tercer lugar, analizamos las deficiencias redistributivas del modelo mediterráneo de bienestar en cuanto a reducir la desigualdad, la pobreza infantil y la segregación escolar y cómo contribuye a su reproducción. Finalmente, defendemos más implicación de los profesionales sociales en el debate sobre las políticas de bienestar y la apuesta por un enfoque predistributivo y anticipatorio que maximice la equidad real de oportunidades.
L’article analitza la creixent polarització social entre les infàncies a partir del cas de la ciutat de Barcelona i la deficient capacitat redistributiva del model mediterrani de benestar per prevenir-la i moderar-la. En primer lloc, presentem la relació dual i bidireccional entre l’Estat i les desigualtats i com aquesta relació fa estructurar diferents models i règims nacionals de benestar. En segon lloc, analitzem l’augment de la desigualtat i l’estratificació entre els infants de Barcelona entre el 2006 i el 2016 amb una acusada polarització del benestar i un avantatge del 10% superior de renda familiar, un escenari que s’haurà agreujat per la pandèmia (2020-21). En tercer lloc, analitzem les deficiències redistributives del model mediterrani de benestar a l’hora de reduir la desigualtat, la pobresa infantil i la segregació escolar i com contribueix a la seva reproducció. Finalment, defensem més implicació dels professionals socials en el debat sobre les polítiques de benestar i l’aposta per un enfocament predistributiu i anticipatori que maximitzi l’equitat real d’oportunitats.
This article analyses the growing social polarisation in childhood as seen in the case of the city of Barcelona, and the low redistributive capacity of the Mediterranean welfare model in order to prevent and palliate this polarisation. Firstly, we describe the dual, two-way relationship between the State and inequalities and how this relationship leads to the articulation of different national welfare models and regimes. Secondly, we analyse the increase in inequality and stratification among children in Barcelona between 2006 and 2016. This shows a sharp polarisation in welfare and a 10% higher advantage in family income, a scenario that will have worsened due to the pandemic (2020-21). Thirdly, we discuss the redistributive deficiencies of the Mediterranean welfare model when it comes to reducing inequality, child poverty and school segregation and how it contributes to reproducing these issues. Finally, we call for the greater involvement of social work professionals in the debate on welfare policies, and a commitment to a predistributive and anticipatory approach that maximises real equality of opportunity.