Acceso usuarios
Joan Uribe Vilarrodona
La pandemia de covid-19 ha generado una crisis económica y social sin precedentes desde el final de la Guerra Civil Española: la crisis de los años ochenta –vinculada a la reorganización de los sectores productivos y casi enlazada con la crisis de 1973– o la crisis financiera iniciada en 2008 no tuvieron el alcance transversal de la actual, ni tuvieron una repercusión tan devastadora sobre un volumen tan grande de población como sí lo están haciendo las repercusiones económicas de la pandemia. La gran cantidad de personas que ha entrado de manera rápida y radical en situación de pobreza relativa o extrema, combinado con la gran afectación entre personas que comparten grupo o comunidad, generará graves situaciones de exclusión social. El abordaje de la situación ayudará a dejar de confundir pobreza con exclusión. Los sistemas especializados en abordar la pobreza deben activarse. El sistema de servicios sociales tiene, más que la oportunidad, la necesidad urgente de redefinirse en su totalidad a riesgo de fracasar en su misión en caso de no hacerlo. Debe orientar su acción en la restitución y mantenimiento de la capacidad de interacción de las personas afectadas desde dinámicas de acompañamiento en la comunidad y desde la comunidad, como pilar básico del estado de derecho cuya misión es garantizar la capacidad de agencia, libertad y autonomía de cada uno de sus miembros, actuando así como palanca de generación de capital humano y social que devuelva la participación de las personas afectadas no solo de la sociedad salarial, sino de la sociedad en su conjunto y más allá de lo económico.
La pandèmia de covid-19 ha generat una crisi econòmica i social sense precedents des del final de la Guerra Civil Espanyola: la crisi dels anys vuitanta –vinculada a la reorganització dels sectors productius i gairebé enllaçada amb la crisi de 1973– o la crisi financera iniciada el 2008 no van tenir l'abast transversal de l'actual, ni va tenir una repercussió tan devastadora sobre un volum tan gran de població com sí ho estan fent les repercussions econòmiques de la pandèmia. La gran quantitat de persones que ha entrat de manera ràpida i radical en situació de pobresa relativa o extrema, combinat amb la gran afectació entre persones que comparteixen grup o comunitat, generarà greus situacions d'exclusió social. L'abordatge de la situació ajudarà a deixar de confondre pobresa amb exclusió. Els sistemes especialitzats a abordar la pobresa s’han activar. El sistema de serveis socials té, més que l'oportunitat, la necessitat urgent de redefinir-se completament, amb el risc de fracassar en la seva missió si no ho fa. Ha d’orientar la seva acció a la restitució i manteniment de la capacitat d'interacció de les persones afectades des de dinàmiques d'acompanyament en la comunitat i des de la comunitat, com a pilar bàsic de l'estat de dret la missió del qual és garantir la capacitat d'agència, llibertat i autonomia de cada un dels seus membres, actuant així com a palanca de generació de capital humà i social que recuperi la participació de les persones afectades no només de la societat salarial, sinó del conjunt de la societat i més enllà de l’àmbit econòmic
The COVID-19 pandemic has generated an economic and social crisis without precedent here since the end of the Spanish Civil War: the crisis of the 1980s – following on almost seamlessly from the 1973 crash and linked to the reorganisation of production sectors – and the financial recession that began in 2008 did not have the same cross-cutting effect of that we are witnessing now, nor did it wreak its devastating effects on such large swathes of the population as the economic impact of the pandemic has caused. The huge number of people who have quickly and radically entered a situation of relative or extreme poverty, coupled with the enormous impact on people who share a group or community, will generate situations of severe social exclusion. Addressing this situation will contribute to ending the confusion of poverty with exclusion. It is necessary to launch specialised systems for tackling poverty. The social services system has, more than an opportunity, the urgent need for to completely redefine itself, and may fail in its mission if it does not. The action taken by social services must be aimed at restoring and maintaining the capacity of interaction among people affected by this situation. In this, social services must work in the community and through the community as a basic pillar in the rule of law, whose mission is to guarantee the capacity of agency, freedom and autonomy of each of its members. In this way, social services will act as a lever for generating human and social capital to revive the participation of people affected, not only wage-earning society, but from the whole of society, going beyond the economic sphere.
