Acceso usuarios
Bàrbara Solanes, Julio Meneses 
Las agresiones físicas y psicológicas son una realidad poco investigada en el ejercicio profesional de la educación social. Los educadores sociales son especialmente susceptibles de sufrirlas dado el contexto laboral de dificultad social y la atención directa que proporcionan a las personas que viven estas situaciones. Por ello, esta investigación pretende estudiar la gestión de las agresiones en los servicios de carácter residencial, analizando cuáles son las estrategias de afrontamiento y los recursos de apoyo social que los profesionales movilizan para su abordaje. La metodología utilizada en este estudio se basa en la técnica del grupo de discusión, formado por educadores sociales que han sufrido violencia física o psicológica durante su práctica profesional. Los resultados apuntan a una normalización de las agresiones en el contexto laboral por parte de los profesionales, debido a la escasez de recursos instrumentales e informacionales, así como a una falta de apoyo emocional. Por esta razón, resulta clave un trabajo desde la propia profesión para promover la visibilización y la desnaturalización de las agresiones, así como la promoción de más estudios especializados en este contexto que permitan una mejor evaluación de la situación y el desarrollo de medidas eficaces de prevención.
Physical and psychological violence is an under-researched phenomenon in the field of Social Education. Given the workplace context of social difficulty and the direct attention they provide to people who live these situations, social educators are especially susceptible to experience aggression from the people they serve. Accordingly, this research aims to study the process of dealing with workplace aggression in residential services, analysing the coping strategies and social support resources that professionals mobilise to face these situations. The methodology used in this study is based on the technique of the discussion group, in which social educators who have experienced physical or psychological violence in their professional practice were invited to participate. Our findings indicate a normalisation of aggression in the workplace, due to the scarcity of instrumental and informational resources, as well as the lack of emotional support, that social educators experienced in these situations. Consequently, there is a need for a greater awareness of the consequences of workplace violence in the field of social education, promoting visibility and the denaturalisation of aggression, as well as the establishment of more focused research in this context that contributes to a better evaluation of the current situation and to the development of effective prevention measures.
Les agressions físiques i psicològiques són una realitat poc investigada en l’exercici professional de l’educació social. Els educadors socials són especialment susceptibles a patir-les atès el context laboral de dificultat social i l’atenció directa que proporcionen a les persones que viuen aquestes situacions. Per això, aquesta investigació pretén estudiar la gestió de les agressions en els serveis de caràcter residencial, tot analitzant quines són les estratègies d’afrontament i els recursos de suport social que els professionals mobilitzen per al seu abordatge. La metodologia utilitzada en aquest estudi es basa en la tècnica del grup de discussió, format per educadors socials que han patit violència física o psicològica durant la seva pràctica professional. Els resultats apunten a una normalització de les agressions en el context laboral per part dels professionals, a causa de la manca de recursos instrumentals i informacionals, així com a una manca de suport emocional. Per aquest motiu, resulta clau un treball des de la mateixa professió per promoure la visibilització i la desnaturalització de les agressions, així com la promoció de més estudis especialitzats en aquest context que permetin una millor avaluació de la situació i el desenvolupament de mesures eficaces de prevenció.
