Acceso usuarios
Ulises Bernardino Márquez Pulido
En este trabajo hacemos una interpretación crítica del pensamiento sociológico de Ágnes Heller, especialmente de sus estudios de la «vida cotidiana». En principio, llevamos a cabo un primer acercamiento a sus investigaciones y contextualizamos históricamente sus escritos, delimitamos las obras que hay que estudiar, específicamente los textos que abordan el tema de la cotidianidad, y luego hacemos un recuento de su «trayecto biográfico» y de sus principales experiencias que impulsan sus estudios. En un segundo momento, presentamos nuestras interpretaciones sobre sus tesis, sus problemáticas y la relevancia en su contexto sociohistórico, los principales conceptos, categorías y rasgos que propone para caracterizar lo cotidiano. Concluimos que investigar la importancia de la «vida cotidiana» es una de las preocupaciones centrales de la obra de Heller. También planteamos que profundizar y recontextualizar sus interpretaciones resulta de radical importancia para la comprensión de nuestras sociedades contemporáneas y, en este sentido, mencionamos algunas de las problemáticas que consideramos relevantes y vigentes para nuestra época y que merecen ser recuperadas críticamente, y proponemos unos interrogantes que nos suscita su obra. A lo largo del escrito, vamos observando su reinterpretación del pensamiento de Marx, su distanciamiento del comunismo soviético, del socialismo de su país y del marxismo ortodoxo que dominaba en su época, y además destacamos la relación entre sus experiencias biográficas y sus preocupaciones teóricas.
En aquest treball fem una interpretació crítica del pensament sociològic d’Ágnes Heller, especialment dels seus estudis de la «vida quotidiana». En principi, duem a terme un primer acostament a les seves recerques i contextualitzem històricament els seus escrits, delimitem les obres que cal estudiar, específicament els textos que aborden el tema de la quotidianitat, i després fem un recompte del seu «trajecte biogràfic» i de les seves principals experiències que impulsen els seus estudis. En segon lloc, presentem les nostres interpretacions sobre les seves tesis, les seves problemàtiques i la rellevància en el seu context sociohistòric, els principals conceptes, categories i trets que proposa per caracteritzar allò quotidià. Concloem que investigar la importància de la «vida quotidiana» és una de les preocupacions centrals de l’obra de Heller. També plantegem que aprofundir i recontextualitzar les seves interpretacions resulta de radical importància per a la comprensió de les nostres societats contemporànies i, en aquest sentit, esmentem algunes de les problemàtiques que considerem rellevants i vigents per a la nostra època i que mereixen ser recuperades críticament, i proposem uns interrogants que ens suscita la seva obra. Al llarg de l’escrit, anem observant la seva reinterpretació del pensament de Marx, el seu distanciament del comunisme soviètic, del socialisme del seu país i del marxisme ortodox que dominava en la seva època, i a més destaquem la relació entre les seves experiències biogràfiques i les seves preocupacions teòriques.
In this paper I present a critical interpretation of Ágnes Heller’s sociological thought, I focus on her studies of «everyday life». I begin with an approach to her research and historically contextualize of her writings, I delimit the works that I am going to study, specifically her texts where she reflects on the everyday. I conclude that the study of «everyday life» is one of Heller’s central concerns, I suggest that it is of radical importance to deepen and recontextualize her research for the understanding of our contemporary societies. I mention some problems that I consider valid for our time and I suggest some questions which inspire me from her work. In the development of my writing I observe Heller’s reinterpretation of Marx, her separation from the Soviet communism, from the socialism of her country and from the orthodox Marxist thought which dominated in her time, I highlight the relationship between her personal experiences and her theoretical problems.
