Acceso usuarios
La Directiva 2006/24/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 15 de marzo de 2006, sobre conservación de datos estableció la obligación de los operadores de telecomunicaciones de conservación generalizada e indiferenciada de los datos relativos a las comunicaciones electrónicas (telefonía fija, móvil o internet) con fines de investigación, detección y enjuiciamiento de delitos graves. El TJUE, sin embargo, hizo tambalear las bases de dicha regulación con los casos Digital RightsIreland y Seitlinger y otros (2014) y Tele2 Sverige y Watson y otros (2016), en los que declaró contraria al Derecho de la Unión la conservación de datos en los términos de la Directiva de 2006. Por su parte, en el Derecho español, fue la Ley 25/2007, de 18 de octubre, de conservación de datos relativos a las comunicaciones electrónicas y a las redes públicas de comunicaciones la que hizo la transposición de la Directiva de Conservación de Datos (2006), si bien, a la luz de la doctrina del TJUE, su aplicación podría ser cuestionada (al igual que las demás legislaciones nacionales que la traspusieron). No obstante, lejos de ser una cuestión pacífica, se han venido manteniendo posiciones muy distintas por parte del Tribunal Supremo en sus resoluciones o de la doctrina. A ello se le añaden, además, los pronunciamientos posteriores del TJUE, en especial el caso La Quadrature du Net y otros contra Premier ministre y otros (2020), en los que el TJUE ha ido sentando las bases de la conservación de datos en el ámbito de las comunicaciones electrónicas o telecomunicaciones.
La Directiva 2006/24/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març de 2006, sobre la conservació de les dades va establir l’obligació dels operadors de telecomunicacions de conservació generalitzada i indiferenciada de les dades relatives a les comunicacions electròniques (telefonia fixa, mòbil o internet) amb finalitats de recerca, detecció i enjudiciament de delictes greus. No obstant això, el TJUE va fer trontollar les bases d’aquesta regulació amb els casos Digital Rights Ireland, Seitlinger i altres (2014) i Tele2 Sverige, Watson i altres (2016), en què va declarar contrària al Dret de la Unió aquesta conservació de dades en els termes de la Directiva de 2006. Per la seva banda, en el Dret espanyol, va ser la Llei 25/2007, de 18 d’octubre, de conservació de dades relatives a les comunicacions electròniques i a les xarxes públiques de comunicacions la que va fer la transposició de la Directiva de conservació de dades (2006), però, en vista de la doctrina del TJUE, la seva aplicació podria ser qüestionada (igual que les altres legislacions nacionals que la van traslladar). Tanmateix, lluny de ser una qüestió pacífica, s’han anat mantenint posicions molt diferents per part del Tribunal Suprem en les seves resolucions o de la doctrina. A això se li afegeixen, a més, els pronunciaments del mateix TJUE en les seves resolucions posteriors, en què sembla que s’ha fet un canvi de doctrina, especialment en el cas La Quadrature du Net i altres contra Premier Minister i altres (2020). A tot això se li afegeixen, a més, els pronunciaments posteriors del TJUE, especialment el cas La Quadrature du Net i altres contra Premier Ministre i altres (2020), en què el TJUE ha anat establint les bases de la conservació de dades en l'àmbit de les comunicacions electròniques o telecomunicacions.
Directive 2006/24/ECof the European Parliamentand of the Council, of 15 March 2006, on data retention, established the obligation (to telecommunications operators) to retain electronic communications data (fixed network telephony, mobile telephony or Internet) for the purpose of the investigation, detection and prosecution of serious crime. TheECJ, however, destabilisedthe bases of said regulationwith the case Digital Rights Ireland and Seitlinger and Others (2014), as well as with the case Tele2 Sverige and Watson and Others (2016), in which it declared that data retention in the terms of the 2006 Directive was contrary to EU law. With respect to Spanish law, it was Law 25/2007, of 18 October, on data retention relating to electronic communications and the public communications networks, which made the transposition of the Data Retention Directive (2006), but in the light of the ECJ doctrine, its application could be questioned (as well as the other national legislations that transposed it). However, far from being a harmonious matter, very different positions have been maintained by the Supreme Court of Spain in its decisions andin relation to the doctrine. Furthermore, to this may be added the subsequent pronouncements of the ECJ, particularly the case of La Quadrature du Net and Others versus Premier Ministre and Others (2020), in which the ECJ has laid the foundations for data retention in the field of electronic communications or telecommunications.
