Acceso usuarios
Cristina Güerri Ferrández, Marta Martí Barrachina, Albert Pedrosa
La COVID-19 ha supuesto un reto para las prisiones de todo el mundo. Como en otros países, una de las medidas adoptadas en España fue suspender las visitas de familiares y otros allegados para prevenir el contagio en el interior de las prisiones. Esta medida ha evidenciado la falta de digitalización de las prisiones españolas, lo que ha sido un obstáculo a la hora de compensar la suspensión de las visitas con comunicaciones telemáticas. El objetivo de este artículo es reflexionar sobre el escaso nivel de digitalización de las prisiones españolas a propósito de la situación generada por la COVID-19. Para ello, partimos de la legislación penitenciaria en materia de comunicaciones, constatando que, actualmente, no existe una regulación adecuada que permita el uso de la tecnología para un contacto con el exterior más normalizado, siendo las visitas, las llamadas telefónicas y las cartas los únicos métodos disponibles. Posteriormente, repasamos las medidas adoptadas por la Administración penitenciaria española durante el estado de alarma causado por la pandemia, mostrando los obstáculos que han tenido las personas presas y sus familiares. A continuación, exponemos algunos de los argumentos que explican la resistencia a la digitalización de la Administración penitenciaria, centrados principalmente en la cuestión de la seguridad. Por último, defendemos la digitalización de las prisiones, considerando que esta puede contribuir a la reinserción de las personas presas, a la humanidad de la pena y a la seguridad de los centros.
COVID-19’s arrival has been a challenge for prisons around the world. As in other countries, one of the measures adopted in Spain was the cancellation of visits by relatives and other close friends to prevent the spread of the virus inside prisons. This measure has evidenced the lack of technology in Spanish prisons, as they have struggled to offer visits through telematic communications as compensation for the supervised visits. The main objective of this article is to reflect on the low level of technology in Spanish prisons regarding the situation generated by COVID-19. With this aim, we start by describing the prison legislation on communications, establishing that, nowadays, there is no adequate regulation that allows the use of technology for a more normalised contact with the outside, being visits, telephone calls, and letters the only methods available. Subsequently, we review the measures adopted by the Spanish prison administration during the state of alarm caused by the pandemic, showing the obstacles that prisoners and their families have faced. Next, we present some of the arguments that explain the resistance to digitisation exerted by the prison administration, mainly focused on the issue of security. Finally, we defend the adoption of new technology by prisons, considering that it can contribute to the reintegration of prisoners, increasing punishment’s humanity, without becoming a risk to their safety.
La COVID-19 ha suposat un repte per les presons d’arreu. Com en altres països, una de les mesures adoptades a Espanya va ser suspendre les visites de familiars i coneguts per tal de prevenir el contagi a l'interior de les presons. Aquesta mesura ha evidenciat la falta de digitalització de les presons espanyoles, la qual ha estat un obstacle a l'hora de compensar la suspensió de les visites amb comunicacions telemàtiques. L'objectiu d'aquest article és reflexionar sobre l'escàs nivell de digitalització de les presons espanyoles arrel de la situació generada per la COVID-19. Per a això, partim de la legislació penitenciària en matèria de comunicacions, establint que, actualment, no existeix una regulació adequada que permeti utilitzar la tecnologia per a un contacte amb l'exterior més normalitzat, sent les visites, les trucades telefòniques i les cartes els únics mètodes disponibles. Posteriorment, repassem les mesures adoptades per l'Administració penitenciària espanyola durant l'estat d'alarma causat per la pandèmia, mostrant els obstacles que han tingut les persones preses i els seus familiars. A continuació, exposem alguns dels arguments que expliquen la resistència a la digitalització de l'Administració penitenciària, centrats principalment en la qüestió de la seguretat. Finalment, defensem la digitalització de les presons, considerant que aquesta pot contribuir a la reinserció de les persones preses, a la humanitat de la pena i a la seguretat dels centres.
