Acceso usuarios
Apol·lònia Martínez Nadal
La naturaleza jurídica de las plataformas digitales es una cuestión polémica y debatida. En el caso de las plataformas de comercialización de estancias turísticas breves, el Tribunal de Justicia de la Unión Europea se ha pronunciado sobre la condición de Airbnb declarando que tiene la sola condición de prestador de servicios de la sociedad de la información a los efectos de la Directiva de comercio electrónico, con las consecuencias que de ello se derivan. Consideramos que este pronunciamiento es cuestionable y revisable pues existen elementos que permiten considerar que esta plataforma tiene un control o influencia decisivos que la alejan de tal neutralidad de mero intermediario tecnológico. En concreto, consideramos que la política de cancelación aplicada por Airbnb en estos tiempos de pandemia, de forma unilateral, es, junto con otros elementos de su modelo negocial, una manifestación de tal posición de control o influencia decisivos, en la medida que decide sobre la existencia y continuidad de una relación de la que pretende ser ajena. En el fondo, se plantea la insuficiencia de los conceptos jurídicos tradicionales y la necesidad de nuevas categorías jurídicas para abordar el tratamiento jurídico de las plataformas digitales.
La naturalesa jurídica de les plataformes digitals és una qüestió polèmica i debatuda. En el cas de les plataformes de comercialització d’estades turístiques breus, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha pronunciat sobre la condició d’Airbnb, en què ha declarat que solament té la condició de prestador de serveis de la societat de la informació a l’efecte de la Directiva de comerç electrònic, amb les conseqüències que es deriven d’això. Considerem que aquest pronunciament és qüestionable i revisable, perquè hi ha elements que permeten considerar que aquesta plataforma té un control o influència decisius que l’allunyen d’aquesta neutralitat de mer intermediari tecnològic. En concret, considerem que la política de cancel·lació aplicada, de manera unilateral, per Airbnb en aquests temps de pandèmia, és, juntament amb altres elements del seu model de negoci, una manifestació d’aquesta posició de control o influència decisiva, en la mesura que decideix sobre l’existència i la continuïtat d’una relació de què pretén ser aliena. En el fons, es planteja la insuficiència dels conceptes jurídics tradicionals i la necessitat de noves categories jurídiques per abordar el tractament jurídic de les plataformes digitals.
The legal nature of the digital platforms is a controversial and debated issue. In the case of the platforms for the commercialisation of short-term tourist stays, the European Court of Justice has made a pronouncement on the status of Airbnb, declaring that it is only to be classified as an information society service as defined in the e-Commerce Directive, along with the consequences that arise from this. We consider that this declaration is questionable and revisable as factors exist which allow us to consider that this platform has a decisive control or influence, meaning that this view of its neutrality as a mere technological intermediary is way off the mark. Specifically, we believe that the cancellation policy applied by Airbnb in these times of pandemic, in its one-sided nature, together with other elements of its business model, is evidence of said position of decisive control or influence, as it decides on the existence and continuation of a relationship to which it claims to be unconnected. Ultimately, we outline the insufficiency of the traditional legal concepts and the need for new categories in order to address the legal approach to digital platforms.
