Acceso usuarios
Fernando Miró Llinares 
Este trabajo aborda el impacto de la crisis de la COVID-19 en la cibercriminalidad, recopilando y valorando críticamente los estudios existentes y añadiendo análisis propios. Al respecto se plantea que, durante el confinamiento, más que un traslado de los delincuentes del espacio físico al ciberespacio, lo que ha existido es una adaptación de los cibercriminales a las nuevas oportunidades de delincuencia que surgían por el contexto de la COVID-19, así como un desplazamiento de las oportunidades al ciberespacio fruto del mayor tiempo y más actividades realizadas en internet, que podría haber derivado en un aumento de algunos ciberdelitos. Se argumenta que esta correlación negativa de tendencias, de reducción de la delincuencia en las calles y de aumento de la perpetrada en el ciberespacio, está directamente relacionada con el desplazamiento de actividades diarias derivada de la digitalización, que venía dándose desde hace décadas. La crisis de la COVID-19 aparece, así, más que como causante como aceleradora de tal proceso y se valora cómo incidirá ello en las tendencias del crimen en el futuro.
Aquest article tracta l’impacte de la crisi de la COVID-19 en el ciberdelicte, en què recopila i valora críticament els estudis existents i hi afegeix anàlisis pròpies. L’article planteja que durant el confinament, més que un trasllat dels delinqüents de l’espai físic al ciberespai, el que ha existit és, d’una banda, una adaptació dels ciberdelictes a les noves oportunitats de delinqüència que han sorgit pel context de la COVID-19 i, de l’altra, un desplaçament de les oportunitats al ciberespai com a conseqüència de l’augment del temps i de les activitats dutes a terme a internet que, efectivament, hauria pogut derivar en un augment d’alguns ciberdelictes. S’argumenta que aquesta correlació negativa de tendències, la reducció de la delinqüència al carrer i l’augment de la perpetuada en el ciberespai, està directament relacionada amb el canvi de les activitats quotidianes derivat de la digitalització, que ja s’està produint des de fa dècades. Així doncs, la crisi de la COVID-19, més que una causa, sembla un accelerador d’aquest procés i es valora com incidirà això en les tendències delictives en el futur.
This paper addresses the impact of the Covid-19 crisis on cybercrime, gathering and critically evaluating the existing studies and adding some analyses of its own. The work suggests that during the lockdown, more than a shift of criminals from physical space to cyberspace, what has existed is, on the one hand, an adaptation of cybercriminals to the new opportunities for crime that were emerging in the context of Covid-19, and, on the other hand, a shift of opportunities to cyberspace as a result of the increased time and activities carried out on the Internet that could have effectively led to an increase in some cybercrimes. It is argued that this negative correlation of trends, of reduced crime on the streets and increased crime in cyberspace, is directly related to the shift in everyday activities resulting from digitisation, which has been taking place for decades. The Covid-19 crisis thus appears to be more than a cause but an accelerator of this process, and it is important to consider how this will affect future crime trends.
