Acceso usuarios
Santiago Poy Piñeiro
El artículo aborda la relación entre los procesos de estratificación económico-ocupacional y la pobreza laboral (in-work poverty) a partir de un enfoque comparativo entre Argentina y España. Sin desconocer los múltiples determinantes de la pobreza laboral, la principal hipótesis es que la estratificación del mercado de trabajo tiene un rol explicativo fundamental y que, incluso en contextos nacionales distintos, puede identificarse una pauta similar de estructuración de la probabilidad de experimentarla, ligada a clivajes ocupacionales. Se elaboró una tipología de posiciones económico-ocupacionales, se implementó un análisis descriptivo del perfil de estratificación de ambos países y se llevaron adelante modelos de regresión logística sobre dos definiciones de la pobreza laboral: la individual y la del hogar. La investigación se sustentó en los microdatos de la Encuesta Permanente de Hogares (Argentina) y de la Encuesta de Condiciones de Vida (España). Los resultados exhiben importantes diferencias en el perfil de estratificación entre Argentina y España. Sin embargo, en línea con la hipótesis, también se evidencia que en ambos países la posición económico-ocupacional es un determinante fundamental de la pobreza laboral -a igualdad de características individuales o familiares- y que los mismos grupos de trabajadores (asalariados precarios y de microempresas, y trabajadores por cuenta propia de baja cualificación) concentran las mayores oportunidades relativas de ser pobres, sea cual sea la definición adoptada.
L'article aborda la relació entre els processos d'estratificació econòmico-ocupacional i la pobresa laboral (in-work poverty) a partir d'un enfocament comparatiu entre l'Argentina i Espanya. Sense desconèixer els múltiples determinants de la pobresa laboral, la principal hipòtesi és que l'estratificació del mercat de treball té un rol explicatiu fonamental i que, fins i tot en contextos nacionals diferents, pot identificar-se una pauta similar d'estructuració de la probabilitat d'experimentar-la, lligada a clivatges ocupacionals. Es va elaborar una tipologia de posicions econòmico-ocupacionals, es va implementar una anàlisi descriptiva del perfil d'estratificació de tots dos països i es van tirar endavant models de regressió logística sobre dues definicions de la pobresa laboral: la individual i la de la llar. La recerca es va sustentar en les microdades de l'Enquesta Permanent de Llars (Argentina) i de l'Enquesta de Condicions de Vida (Espanya). Els resultats mostren importants diferències en el perfil d'estratificació entre l'Argentina i Espanya. No obstant això, en línia amb la hipòtesi, també s'evidencia que en tots dos països la posició econòmico-ocupacional és un determinant fonamental de la pobresa laboral -a igualtat de característiques individuals o familiars- i que els mateixos grups de treballadors (assalariats precaris i de microempreses, i treballadors per compte propi de baixa qualificació) concentren les majors oportunitats relatives de ser pobres, sigui quina sigui la definició adoptada.
The article tackles the relationship between labour market stratification and in-work poverty, through a comparative analysis of Argentina and Spain. Although it is usual to refer to its multiple determinants, the main hypothesis is that the labour market's stratification plays a fundamental explanatory role on in-work poverty and that, even in different countries, a similar pattern, linked to labour market inequalities, can be identified. The paper draws on the construction of a typology of economic-occupational positions, performs a descriptive analysis of the labour market stratification and carry out binomial logistic regression models, using two different definitions of in-work poverty, both at the individual and the household's level. The research relies on the Permanent Household Survey (Argentina) and the Survey of Living Conditions (Spain) microdata. The results show important differences in labour market's stratification in Argentina and Spain. However, as the hypotheses states, the economic-occupational position is a fundamental determinant of in-work poverty in both countries -ceteris paribus individual or households' characteristics- and that the same groups of workers (precarious and microenterprises' wage earners and low-skilled self-employed workers) concentrate the greatest odds ratios of poverty, whatever the definition adopted.
