Acceso usuarios
David Durán i Gisbert, Mariona Corcelles-Seuba, Ester Miquel i Bertran
La observación entre iguales consiste en parejas de docentes, con grados de experiencia similar, que acuerdan observarse mutuamente uno o varios aspectos pedagógicos de su acción en el aula, por medio de instrumentos de recogida de evidencias, para posteriormente ofrecerse retroalimentación constructiva mutua, que permita reflexionar para encontrar objetivos de mejora. En la Xarxa de Competències Bàsiques, promovida por el Departament d’Educació del Gobierno Catalán, se ha generado una actuación en la que parejas voluntarias de docentes, planifican la observación, la llevan a cabo, ayudados de una parrilla de observación que previamente han ajustado y, posteriormente, hacen una sesión de retroalimentación para, a partir de las evidencias, reflexionar conjuntamente para encontrar objetivos de mejora docente. En este artículo se presentan las percepciones de 44 docentes que han participado en esta práctica, recogidas a través de un cuestionario anónimo. Los docentes comentan la superación de las preocupaciones e inquietudes asociadas a la observación entre iguales; señalan la potencialidad del procedimiento adoptado, así como las dificultades surgidas, especialmente asociadas a la concreción de los objetivos de mejora; más de la mitad plantean objetivos personales de mejora, que afectan a la temática observada y también aspectos de gestión y metodología; y, finalmente, resaltan los beneficios, tanto personales como institucionales, de la observación entre iguales.
L’observació entre iguals consisteix en parelles de docents, amb graus d’experiència similar, que acorden observar-se mútuament un o diversos aspectes pedagògics de la seva acció a l’aula, per mitjà d’instruments de recollida d’evidències, per posteriorment oferir-se retroalimentació constructiva mútua, que permeti reflexionar per trobar objectius de millora. En la Xarxa de Competències Bàsiques, promoguda pel Departament d’Educació del Govern Català, s’ha generat una actuació en què parelles voluntàries de docents, planifiquen l’observació, la porten a terme, ajudats d’una graella d’observació que prèviament han ajustat i, posteriorment, fan una sessió de retroalimentació per, a partir de les evidències, reflexionar conjuntament per tal de trobar objectius de millora docent. En aquest article es presenten les percepcions de 44 docents que han participat en aquesta pràctica, recollides a través d’un qüestionari anònim. Els docents comenten la superació de les preocupacions i neguits associats a l’observació entre iguals; assenyalen la potencialitat del procediment adoptat, així com les dificultats sorgides, especialment associades a la concreció dels objectius de millora; més de la meitat plantegen objectius personals de millora, que afecten la temàtica observada i també aspectes de gestió i metodologia; i, finalment, ressalten els beneficis, tant personals com institucionals, de l’observació entre iguals.
Peer observation consists of pairs of teachers, with similar degrees of experience, who agree to observe each other focusing on one or different pedagogical aspects from their action in class. Evidence-gathering tools are used to offer constructive mutual feedback afterwards, which enables reflection to set goals for improvement. In Xarxa de Competències Bàsiques (Core Competences Network, in Catalan), promoted by the Catalan Department of Education, an intervention was developed. It consists of pairs of teachers who voluntarily plan the observation, carry it out with the help of an observation grid that they have previously adapted, and finally develop a feedback session for joint reflection based Nº 53 (3a. època) novembre 2020 p. 48-59 ISSN: 2339-7454 Creative Commons BY-NC-ND www.ambitsaaf.cat 49 on the evidence to find goals for teaching improvement. In this article, the perceptions from 44 teachers who participated in this practice are presented. Perceptions were gathered through an anonymous questionnaire. The teachers talk about overcoming worries and concerns related to peer observation; they point to the potentiality of the adopted procedure, as well as emerging difficulties, especially related to setting goals for improvement; more than half of the teachers set personal improvement goals, which address the observed topic as well as classroom management and methodological aspects; and, finally, they highlight the benefits of peer observation, both at personal and institutional level.
