Acceso usuarios
Climent Giné Giné, Josep Font i Roura, Ascen Díez de Ulzurrun Pausas
Las políticas a favor de la inclusión educativa exigen una reconsideración del papel y de las estructuras de los centros de educación especial. En este artículo, en primer lugar, se analiza la situación desde una perspectiva internacional. Hay acuerdo en la necesidad de superar la separación histórica que ha habido entre la educación especial y la ordinaria, y proponer nuevos roles, nuevos enfoques y perspectivas para conseguir un único sistema educativo sensible a la diversidad de necesidades de los alumnos. A pesar de que la posición no es unánime, la mayoría de los países se inclinan por considerar a los centros de educación especial centros de excelencia en la atención y educación de los alumnos con necesidades de apoyo más extensas y, al mismo tiempo, en organizaciones de apoyo y promoción de la educación inclusiva en el sector de población donde están ubicados.
En segundo lugar, se presenta el proyecto de transformación de los centros de educación especial que DINCAT lideró e impulsó en Cataluña en los inicios de 2016. Los objetivos del proyecto eran, por un lado, promover un cambio en la "mirada" de los profesionales de los centros de educación especial que se tradujera en un cambio en las prácticas, a través de la reflexión, la formación y el acompañamiento; por el otro, ayudar a los centros a que se conviertan en parte de un sistema inclusivo en la comunidad en la que están (barrio, pueblo, comarca); en definitiva, transformarse en centros de recursos para la inclusión.
Finalmente se presenta el programa CEEPSIR ESPIGA-EAP, promovido por el EAP de l’Alt Penedès y l’Escola Delta-Espiga, que nace con la voluntad de avanzar hacia una escuela inclusiva en la comarca en condiciones de equidad y de igualdad de oportunidades. El objetivo principal de este programa es acompañar a los centros educativos a disponer de un protocolo de buenas prácticas educativas para dar respuesta al alumnado con más necesidades de apoyo.
Policies in favor of inclusive education require a reconsideration of the role and structures of special schools. This article first looks at the situation from an international perspective. There is an agreement on the need to overcome the historical gap between special and ordinary education, and to propose new roles, new approaches and perspectives to achieve a unique education system that is sensitive to the diversity of students' needs. Although the position is not unanimous, most countries are inclined to consider special schools as centers of excellence in the care and education of students with more extensive support needs and at the same time in organizations that support and promote inclusive education in the community where they are located.
Secondly, the project of transformation of special schools that DINCAT led and promoted in Catalonia in the beginning of 2016 is presented. The objectives of the project were, on the one hand, to promote a change in the understanding of special schools staff that would translate into a change in practices, through reflection, training and accompaniment; on the other hand, helping the schools to become part of an inclusive system in the community in which they are (neighborhood, town, county); in short, to become resource centers for inclusion.
Finally, the CEEPSIR ESPIGA-EAP program, promoted by the EAP of the Alt Penedès and the Delta-Espiga School, is presented. This program was born with the purpose to move to an inclusive school under conditions of equality and equality of opportunities. The main objective of this program is to accompany schools with a protocol of good educational practices to respond to students with more support needs.
Les polítiques a favor de la inclusió educativa demanen una reconsideració del paper i de les estructures dels centres d’educació especial. En aquest article, en primer lloc, s’analitza la situació des d’una perspectiva internacional. Hi ha acord en la necessitat de superar la separació històrica que hi ha hagut entre l'educació especial i l’ordinària, i proposar nous rols, nous enfocaments i perspectives per aconseguir un únic sistema educatiu sensible a la diversitat de necessitats dels alumnes. Malgrat la posició no és unànime, la majoria dels països s’inclinen per considerar els centres d'educació especial centres d'excel·lència en l'atenció i educació dels alumnes amb necessitats de suport més extenses i, al mateix temps, en organitzacions de suport i promoció de l’ educació inclusiva en el sector de població on estan ubicats.
En segon lloc, es presenta el projecte de transformació dels centres d’educació especial que DINCAT va liderar i impulsar als inicis de 2016 a Catalunya. Els objectius del projecte eren, per un costat, promoure un canvi en la “mirada” dels professionals dels centres d’educació especial que es traduís en un canvi en les pràctiques, a través de la reflexió, la formació i l’acompanyament; per l’altre, ajudar els centres a que esdevinguin part d’un sistema inclusiu en la comunitat en la que estan (barri, poble, comarca); en definitiva, convertir-se en centres de recursos per a la inclusió.
Finalment es presenta el programa CEEPSIR ESPIGA-EAP, promogut per l’EAP de l’Alt Penedès i l’Escola Delta-Espiga, que neix amb la voluntat d’avançar cap a un escola inclusiva a la comarca en condicions d’equitat i d’igualtat d’oportunitats. L’objectiu principal d’aquest programa és acompanyar els centres educatius a disposar d’un protocol de bones pràctiques educatives per a donar resposta a l’alumnat amb més necessitat de suport.
