La dominació catalana a Grècia en el segle XIV: història, arqueologia, record i mite

• Eduard Ayensa i Prat ^[1]
  1. [1] Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 13, 2020, págs. 135-147
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • En aquest article presentem una de les pàgines més mitificades de la història de Catalunya, la de la col·laboració, primer, i l’enfrontament, després, de la Companyia Catalana, comandada per l’intrèpid Roger de Flor, amb l’emperador bizantí Andrònic II Paleòleg i el seu fill i corregent Miquel IX, i el seu establiment, l’any 1311, en el ducat d’Atenes, ampliat pocs anys després al de Neopàtria, on els catalans romangueren d’una manera estable més de setanta anys. Es presta també una atenció especial a les migrades restes arqueològiques que queden d’aquella fenomenal aventura a la Grècia continental (sobretot torres i castells), al record tan negatiu que ha deixaten el folklore grec i a la conversió de l’aventura almogàver en un mite nacional tant a Grècia com a Catalunya, tot i que des de posicionaments diametralment oposats.

• Referencias bibliográficas
  • David Jacoby. «Catalans, Turcs et Vénitiens en Romanie (1305-1332): un nouveau témoignage de Marino Sanudo Torsello». Studi Medievali, núm....
  • Studies in Medieval Military History in Honor of Bernard B. Bachrach. London: Routledge, Ashgate, 2015, p. 153-182 [la citació és extreta...
  • Ernest Marcos. «La Companyia Catalana i Bizanci». L’Avenç, núm. 213 (abril 1997), p. 12-17
  • Ernest Marcos, Els almogàvers: La història. L’Esfera dels Llibres, Barcelona 2005
  • Rafael Tasis (L’expedició dels almogàvers, Rafael Dalmau, Barcelona 1960, col·l. «Episodis de la Història», 6); Jep Pascot (Els almogàvers:...
  • Alfonso Lowe (The Catalan Vengeance. Routledge & Kegan Paul, Londres i Boston 1972 [amb versió al castellà: La venganza catalana, trad....
  • Angeliki E. Laiou (Constantinople and the Latins: The Foreign Policy of Andronicus II. Harvard University Press, Harvard 1972, esp. p. 134-242)
  • Ernest Marcos (Els almogàvers, op. cit., p. 209).
  • col·l. «Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica», lxxxvi
  • Vida de l’arquebisbe Danil II, ed. a cura de D. Daničić, Londres 1972 [reimpressió de l’edició publicada a Zagreb l’any 1866], p. 348
  • Vatopedi: el nou consolat català a Grècia. Serra d’Or, núm. 556 (abril 1996), p. 9-14, i
  • Retorn a Vatopedi, els catalans a l’Athos. Revista de Girona, núm. 238 (setembre-octubre 2006), p. 98-106.
  • Carta al filòsof Josep, en edició de J. Boissonade (Anecdota graeca e codicibus regiis, G. Olms, Hildesheim 1962, p. 219-220.
  • Kenneth Setton. Catalan domination of Athens, 1311-1388. The Mediaeval Academy of America, Cambridge-Massachusetts 1948, p. 13.
  • Peter Lock. The Franks in the Aegean, 1204-1500. Longman, Londres i Nova York, 1995, p. 119.
  • nostrum castrum […] situm juxta civitatem Thebanam» (Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català (1301-1409). Col·lecció de documents...
  • David Jacoby. «L’estat català a Grècia: evolució interna». L’Avenç, núm. 213 (abril 1997), p. 18- 21, i, del mateix autor, «L’état catalan...
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català…, op. cit., doc. cccxci, p. 473-479.
  • Kenneth Setton. Catalan domination..., op. cit., p. 252- 254.
  • Antoni Rubió i Lluch. La població de la Grècia catalana en el xivè segle. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1933, col·l. «Memòries de...
  • Antoni Rubió i Lluch («Per què donem el nom de catalana a la dominació de la Corona d’Aragó a Grècia». Estudis Universitaris Catalans, núm....
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català…, op. cit., doc. ccxcviii, p. 386.
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català…,, doc. cccxxxv, p. 423. [17] Spirídon P. Lambros. «Bibliògrafs atenesos i propietaris...
  • Kenneth Setton. Catalan domination..., op. cit., p. 223-224.
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català…, op. cit., doc. cdiv, p. 491.
  • Antoni Rubió i Lluch. «Significació de l’elogi de l’Acròpolis d’Atenes pel rei Pere’l Cerimoniós». A: Homenaje a Menéndez Pidal. Vol. III....
  • L’elogi i l’Arxiu de la Corona d’Aragó i «L’elogi: context i significació» (Elogi de l’Acròpoli. Pere IV d’Aragó, 11 de setembre de 1380....
  • Els castells catalans de la Grècia continental», que hom pot llegir a les p. 364-425 del vol. ii, de 1908, de l’Anuari de l’Institut d’Estudis...
  • Els catalans a Grècia: Castells i torres a la terra dels déus. Base, Barcelona 2013 col·l. «Base Històrica», 109. En grec, també és molt útil...
  • Antoni Rubió i Lluch. Diplomatari de l’Orient català, op. cit., doc. cclxxxix, p. 375.
  • Eusebi Ayensa. Els catalans a Grècia, op. cit., p. 187-188 (Stiri) i 305-309 (Siderocàstron).
  • [24] Hom trobarà una descripció sumària d’aquests dos castells, amb algunes fotos, a les p. 188-190 (Stiri) i 309-310 (Siderocàstron) d’Eusebi...
  • [25] Sobre l’atzarosa sort d’aquesta relíquia, vegeu l’interessant article de Kenneth Setton. «Saint George’s head». Speculum, núm. xlviii...
  • Eusebi Ayensa. Els catalans a Grècia, op. cit., p. 145-176.
  • Jean Alexandre Buchon. La Grèce continentale et la Morée: Voyage, Séjour et Études Historiques en 1840 et 1841. Libraire de Charles Gosselin,...
  • Eusebi Ayensa. Els catalans a Grècia, op. cit., p. 264-273, així com la
  • La joia més rica del món a la Corona d’Aragó: l’Acròpolis d’Atenes sota dominació catalana (1311-1388)», publicat dins del volum La dominació...
  • Eusebi Ayensa. Els catalans a Grècia, op. cit., p. 64-84.
  • Peter Lock (cf. «The Frankish Towers of Central Greece». The Annual of the British School at Athens, núm. 81 (1986), p. 101-123). Vegeu, a...
  • Sharon E. J. Gerstel, Mark Munn, Heather E. Grossman, Ethne Barnes, Arthur H. Rohn, Michael Kiel. «A Late Medieval Settlement at Panakton»....
  • Antoni Rubió i Lluch en el seu discurs La espedición y dominación de los catalanes en Oriente juzgadas por los griegos. Impr. de J. Jepús,...
  • Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, p. 11-18
  • L’expedició catalana a l’Orient vista pels grecs a Llibres de l’Índex, a Barcelona, l’any 2004.
  • El record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia. Ed. a cura d’Eusebi Ayensa. Publicacions de l’Abadia de Montserrat....
  • Antoni Rubió i Lluch. El record dels catalans..., op. cit., p. 111-129, i sobretot en l’article «Que et vegi sota espases turques i en mans...
  • Ayuna como el catalán: Algunos aspectos de la controversia entre ortodoxos y latinos en la Neopatria catalana (1319- 1390)». Medievalia, núm....
  • Stephen P. Bensch. «El comerç català a la Romània en el segle xiv». L’Avenç, núm. 213 (1997), p. 26-29
  • Mario del Treppo. I mercanti catalani e l’espansione della Corona d’Aragone nel secolo xv. Università di Napoli, Nàpols 1972. («Seminario...
  • La presència catalana a Creta durant el segle xiv. A: Actes del VII Congrés Cretenc Internacional. Vol. II. Associació d’Història i Folklore...
  • Chryssa Maltezou. «L’Arxiu de Venècia com a font de coneixements per a la presència catalana a Grècia». A: La dominació catalano-aragonesa...,...
  • La Companyia Catalana i el comerç d’esclaus abans de l’assentament a Atenes i Neopàtria». A: De l’esclavitud a la llibertat: esclaus i lliberts...
  • Spirídon P. Lambros. El darrer comte de Salona. Ilissós, Atenes 1870 [en grec].
  • Antoni Rubió dedicà un dels seus primers treballs a glossar aquesta obra: cf. Antoni Rubió i Lluch, La espedición y dominación..., op. cit.,...
  • Antoni Rubió i Lluch. El record dels catalans..., op. cit., p. 102-107.
  • La presència catalana en el teatre neogrec. A: La dominació catalano-aragonesa..., op. cit., p. 134-139.
  • Iannis Koliavàs i Dimitris Palukis. Amics de la Biblioteca Popular d’Àmfissa, Àmfissa 2013.
  • Marinos Kutuvalis. El senyor de l’Olimp o Joan el Català. Germans Perrís, Atenes 1873 [en grec].
  • Antoni Rubió i Lluch. La espedición y dominación..., op. cit., p. 29-32;
  • Antoni Rubió i Lluch. El record dels catalans..., op. cit., p. 64-66
  • Kiriakí Petraku. «La presència catalana en el teatre neogrec». A: La dominació catalano-aragonesa..., op. cit., p. 139-142. Kléon Rangavís....
  • Antoni Rubió i Lluch. El record dels catalans..., op. cit., p. 89-91, i a Kiriakí Petraku. «La presència catalana en el teatre neogrec». A:...
  • [37] Kiriakí Petraku. «La presència catalana en el teatre neogrec». A: La dominació catalano-aragonesa..., op. cit., p. 148-150.
  • [38] Spirídon P. Lambros. El darrer comte de Salona, op. cit., p. 111.
  • [39] Ibid., p. 189. [40] Ibid., p. 194. [41] Marinos Kutuvalis. El senyor de l’Olimp..., op. cit., p. 194. [42]
  • Josep Maria Bernal. «Els catalans a Orient: la configuració d’un mite nacional». L’Avenç, núm. 221 (1998), p. 9-10.
  • Víctor Balaguer. Jornadas de gloria ó los españoles en África. Vol. I. Librería Española, Madrid 1860, p. 345.
  • Damas Calvet. «¡Són ells...! Desembarch dels almogàvers en Orient». A: Jochs Florals de Barcelona en 1859. Llibreria d’À. Verdaguer, Barcelona...
  • Ramon Picó i Campamar. «La mort d’en Roger de Flor». A: Jochs Florals de Barcelona en 1867. Llibreria d’À. Verdaguer, Barcelona 1867, p. 167-181
  • Eduard Girbal i Jaume. «La fi dels almogàvers». A: Jochs Florals de Barcelona, any li de llur restauració. Estampa La Renaixensa, Barcelona...
  • Jaume Collell. «Los almogàvars al Parthenon». A: Jochs Florals de Barcelona, any xxxix de llur restauració. La Renaixensa, Barcelona 1897,...
  • Francesc Pelagi Briz. La Orientada. Impr. Joan Roca i Bros, Barcelona 1865.
  • Antoni Rubió i Lluch. Muntaner excursionista. Associació Catalanista d’Excursions Científiques, Barcelona 1891, p. 16.