Cultura, llengua i política. La resistència cultural catalana durant el règim franquista (1939-1977)

• Enric Pujol Casademont ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Catalan Historical Review, ISSN-e 2013-4088, Nº. 13, 2020, págs. 157-172
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • El franquisme intentà un genocidi cultural i identitari contra Catalunya. L’acció combinada de la resistència a l’interior del país i la de l’exili ho va impedir. Els anys quaranta del segle xx foren de pura resistència, però ja als cinquanta s’originà una represa a l’interior que possibilità l’eclosió cultural i política dels anys seixanta. A la dècada següent, arran de la crisi final del règim del general Franco, s’assolí un autogovern arreu dels Països Catalans, però no hi hagué una compensació per la repressió patida ni s’adoptà una política prou decidida que garantís el futur de la llengua i la cultura catalanes.

• Referencias bibliográficas
  • «Ponència sobre els continguts culturals del Congrés de Cultura Catalana elaborada pel secretariat cultural». A: Congrés de Cultura Catalana:...
  • Josep Benet. Catalunya sota el règim franquista. París 1973 [reedició: Barcelona 1978]; Josep M. Solé, Joan VI- Llarrolla Cronologia de la...
  • En un article del mateix títol al diari Avui, 28 de gener de 1995, p. 4.
  • Casals, Carner i Gassol, el 1939, ja es trobaven fora de Catalunya, però restaren fidels a un exili que pràcticament durà fins als seus darrers...
  • Josep FAULí. Els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exi- li, 1941-1977. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 2002.
  • Albert MANeNT. La literatura catalana a l’exili. Curial, Barcelona 1989; Robert SURROCA I TALLAFeRRO. Premsa catalana de l’exili i de l’emigració...
  • Daniel DíAz ESCULIeS. Entre filferrades: Un aspecte de l’emigració republicana dels Països Catalans (1939-1945). La Magrana, Barcelona 1993.
  • Josep PALAU I FABRe. «Temps congelat». Avui, 11 de maig de 1995, p. Ix.
  • Albert BALCeLLS, Santiago IzqUIeRDO, Enric PUJOL. Història de l’Institut d’Estudis Catalans. Vol. II: De 1942 als temps recents. Institut...
  • Josep PALAU I FABRe. «Temps congelat», op. cit.
  • Tot i no fer part del grup, també podríem incloure en un posicionament similar «Gaziel», Agustí Calvet.
  • Francesc MONTeRO. Manuel Brunet: El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà. Afers, Catarroja 2016.
  • Joan SAMSÓ. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública (1939-1951). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona...
  • Joan SAMSÓ. La cultura catalana…, op. cit., p. 348.
  • Joan TRIADú. Una cultura sense llibertat. Aymà, Barcelo- na 1978, p. 78-79.
  • Enric PUJOL. «Controversial Dalí. The politico-ideological controversy with the Catalan intelligentsia». Transfer: Journal of Contemporary...
  • Vegeu Joan SAMSÓ. La cultura catalana…, op. cit.; Albert MANeNT. La literatura catalana…, op. cit.
  • Maria Josepa GALLOFRé. L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1991.
  • Entrevista al diari Avui, 5 d’abril de 1994, p. 14.
  • Joan TRIADú. «La resistència cultural». A: M. COSTA-PAU (dir.). Els Països Catalans. Ulisses, Barcelona 1984, p. 88.
  • Albert MANeNT. La represa: Memòria personal, crònica d’una generació. Edicions 62, Barcelona 2008.
  • «Albert Manent o la memòria de l’exili». A: Enric Pujol (coord.). L’exili català del 1936-1939: Un balanç. Cercle d’Estudis Històrics i Socials,...
  • Enric PUJOL. «Notícia de Catalunya i el projecte polític vicensià». A: Tres imprescindibles: F. Soldevila, J. Vicens Vives i P. Vilar. Publicacions...
  • En una carta del 16 d’octubre de 1950 citada per Manuel Llanas. Gaziel: Vida, periodisme i literatura. Publicacions de l’Abadia de Montserrat,...
  • Els «homenots» serien aquells qui «han deixat una obra positiva en el país i que han donat el to de l’època en què visqueren», segons definició...
  • Foren aplegats en quatre volums de la seva Obra comple- ta de l’editorial Destino: vol. 11 (1969), 16 (1970), 21 (1972) i 29 (1975).
  • En una carta del 19 de març de 1954, Vicens li digué: «Els catalans ultraatlàntics han de posar a contribució una experiència i uns valors...
  • Joan Oliver, Josep Ferrater Móra. Joc de cartes 1948- 1984. A cura d’Antoni Turull. Edicions 62, Barcelona 1988; Epistolari Joan Coromines...
  • Francesc Vallverdú. «La llengua catalana. Els llibres». A: Pere GABRIeL (dir.). Història de la cultura catalana. Vol. X. Edicions 62, Barcelona...
  • Josep FAULí. Mig segle de la Nit de Santa Llúcia: La Festa de les Lletres Catalanes (1951-2000). Òmnium Cultural, Barcelona 2000.
  • «Reincorporació al Diccionari general de la llengua catalana de les supressions atribuïbles a la censura». A: Documents de la Secció Filològica....
  • Jordi Amat. Las voces del diálogo: Poesía y política en el medio siglo. Península, Barcelona 2007. Encara en una data recent, Carme Riera,...
  • Joan B. Culla. Història de Catalunya. Vol. VII: El franquisme i la transició democràtica. Edicions 62, Barcelona 1989, p. 362.
  • Albert Balcells Història de Catalunya. L’Esfera dels Llibres, Barcelona 2004, p. 831.
  • Francesc Vallverdú. «La llengua catalana…», op. cit., p. 71-72.
  • Jaume Lorés. «El marxisme entre nosaltres». Serra d’Or, núm. 289 (octubre 1983), p. 17.
  • Josep Faulí. Els primers quaranta anys d’Òmnium Cultural. Proa, Barcelona 2005. Del mateix autor i el mateix tema, però amb més extensió i...
  • Tot un honor: 50 anys del Premi d’Honor de les Lletres Ca- talanes. Galaxia Gutenberg, Barcelona 2018.
  • Carme Ferré PAVIA. Intel·lectualitat i cultura resistents: Serra d’Or 1959-1977. Galerada, Cabrera de Mar, 2000.
  • Carles Barba. «La primera redacción de Serra d’Or». Cultura/s, 13 d’agost de 2016, p. 5.
  • ‘Tele/Estel’, ‘Arreu’, ‘Oriflama’ i ‘Presència’: cinc revistes catalanes entre la dictadura i la transició. Col·legi de Pe- riodistes de Catalunya...
  • Francesc Vallverdú. «La llengua catalana…», op. cit., p. 77-78.
  • Mercè Rodoreda, Joan Sales. Cartes completes (1960- 1983). A cura de Montserrat Casals. Club Editor, Barcelona 2008.
  • Àngel Carmona confegí l’Antologia de la poesia social catalana (1970)
  • Joan Fuster. Literatura catalana contemporània. Curial, Barcelona 1971, p. 358.
  • Joan Triadú. Una cultura…, op. cit., p. 152.
  • Josep Lluís Martín Berbois. «La Residència Universitària de Sant Antoni i el Primer Congrés de Cultura Catala- na (1964)». A: L’Escola Pia...
  • El responsable de l’edició era Max Cahner, l’assessor lin- güístic era Ramon Aramon i Serra, i els assessors generals eren Francesc de B,...
  • Jaume Fuster. El Congrés de Cultura Catalana: Què és i què ha estat?. Laia, Barcelona 1978.
  • Albert Balcells. Història de Catalunya, op. cit., p. 831.
  • Francesc Vallverdú. «La llengua catalana…», op. cit., p. 79.
  • Francesc Vallverdú. «La llengua catalana…», op. cit.
  • M. Àngels Anglada. «Poesia catalana contemporània». A: M. COSTA-PAU (dir.). Els Països Catalans, op. cit., p. 59.
  • Enric Pujol. «The great exodus of 1939 and other exiles of the 20th Century». Catalan Historical Review, núm. 2 (2009).