Acceso usuarios
Juan Pecourt, Jorge Resina de la Fuente 
En los últimos años se han producido diversas controversias en la esfera pública española a partir de mensajes humorísticos o críticos que cuestionaban la sacralidad de determinados símbolos identitarios y nacionales. Entre otros, pueden citarse las polémicas generadas por el escritor Guillermo Zapata, la tuitera Cassandra Vera y el rapero Valtònyc. Siguiendo el marco analítico de los pánicos morales elaborado por Stanley Cohen en los años setenta, y actualizado posteriormente, analizamos la construcción mediática de estos «demonios populares», así como el posicionamiento de los diferentes actores implicados. Para ello, identificamos tres momentos en la construcción de estos pánicos: cultivo, operación y disipación. Y observamos su mutación a lo largo del tiempo, desde un comienzo donde es difícil diferenciar entre pánico moral y escándalo político hasta una etapa de madurez en la que pueden distinguirse claramente ambos fenómenos. Nuestro planteamiento es que estos pánicos morales son un elemento distintivo dentro de las controversias políticas generadas en la esfera pública, que reflejan además una cultura de la seguridad específica en España, sobre todo tras la aprobación de la Ley de Seguridad Ciudadana y la reforma del Código Penal en 2015.
En els darrers anys s’han produït diverses controvèrsies en l’esfera pública espanyola a partir de missatges humorístics o crítics que qüestionaven la sacralitat de determinats símbols identitaris i nacionals. Entre d’altres, es poden citar les polèmiques generades per l’escriptor Guillermo Zapata, la tuitera Cassandra Vera i el raper Valtònyc. Seguint el marc analític dels pànics morals elaborat per Stanley Cohen als anys setanta, i actualitzat posteriorment, analitzem la construcció mediàtica d’aquests «dimonis populars», així com el posicionament dels diferents actors implicats. Per fer-ho, identifiquem tres moments en la construcció d’aquests pànics: cultiu, operació i dissipació. I n’observem la mutació al llarg del temps, des d’un inici on és difícil diferenciar entre pànic moral i escàndol polític fins a una etapa de maduresa en què poden distingir-se clarament ambdós fenòmens. El nostre plantejament és que aquests pànics morals són un element distintiu dintre de les controvèrsies polítiques generades en l’esfera pública, que reflecteixen a més una cultura de la seguretat específica a Espanya, sobretot després de l’aprovació de la Llei de seguretat ciutadana i la reforma del Codi Penal el 2015.
In recent years, there have been various controversies in the Spanish public sphere based on humorous or critical messages that questioned the sacredness of certain identity and national symbols. Among others, the controversies generated by the writer Guillermo Zapata, the tweeter Cassandra Vera and the rapper Valtònyc can be cited. Following the analytical framework of moral panics developed by Stanley Cohen in the 1970s, and later updated, we analyze the media construction of these “popular demons”, as well as the positioning of the different actors involved. To do this, we identify three moments in the construction of these panics: cultivation, operation and dissipation. And we observe its mutation over time, from a beginning where it is difficult to differentiate between moral panic and political scandal to a stage of maturity in which both phenomena can be clearly distinguished. Our approach is that these moral panics are a distinctive element within the political controversies generated in the public sphere, which also reflect a specific security culture in Spain, especially after the approval of the Citizen Security Law and the reform of the Code Criminal in 2015.
