Acceso usuarios
Adrián Piva
Este artículo tiene dos objetivos. Primero, aproximarse al análisis empírico de las tendencias de evolución de las relaciones de clase desde 1947 —enfatizando en la composición de clase de los asalariados— y de los procesos de estratificación social desde 1980 en Argentina. Para ello, se realiza una comparación de la evolución de dimensiones teóricamente significativas entre los períodos 1947-1974 y 1974-2010 a partir de los censos nacionales de población de 1947 a 2010 y de los censos económicos de 1947 a 2004. En segundo lugar, obtener algunas conclusiones del estudio de caso sobre la productividad, la complementariedad y la oposición de las nociones marxista y sociológica de clase. El análisis marxista de clase muestra una ruptura en las tendencias de evolución entre los períodos 1947-1974 y 1974-2010. En el primero, la dualización de la estructura económica tendió a coincidir con la oposición ciudad/campo, lo que impulsó una dinámica homogeneizadora del trabajo urbano. Entre 1974 y 2010, la dualización de la estructura económica que produjo el proceso de acumulación atravesó la oposición campo/ciudad y creó una creciente heterogeneidad del trabajo urbano. A su vez, se observa desde 1980 una tendencia al crecimiento de los estratos medios, explicada por la expansión de asalariados técnicos y profesionales. El estudio simultáneo de los procesos de constitución de las relaciones sociales como relaciones de clase (perspectiva marxista) y de diferenciación social según oportunidades de vida (perspectiva sociológica) permite aprehender las condiciones estructurales de potenciales procesos de composición/descomposición política de clases.
Aquest article té dos objectius. Primer, aproximar-se a l’anàlisi empírica de les tendències d’evolució de les relacions de classe des de 1947 —emfatitzant en la composició de classe dels assalariats— i dels processos d’estratificació social des de 1980 a l’Argentina. Per a això, es fa una comparació de l’evolució de dimensions teòricament significatives entre els períodes 1947-1974 i 1974-2010 a partir dels censos nacionals de població de 1947 a 2010 i dels censos econòmics de 1947 a 2004. En segon lloc, obtenir algunes conclusions de l’estudi de cas sobre la productivitat, la complementarietat i l’oposició de les nocions marxista i sociològica de classe. L’anàlisi marxista de classe mostra una ruptura en les tendències d’evolució entre els períodes 1947-1974 i 1974-2010. En el primer, la dualització de l’estructura econòmica va tendir a coincidir amb l’oposició ciutat/camp, la qual cosa va impulsar una dinàmica homogeneïtzadora del treball urbà. Entre 1974 i 2010, la dualització de l’estructura econòmica que va produir el procés d’acumulació va travessar l’oposició camp/ciutat i va crear una creixent heterogeneïtat del treball urbà. Alhora, s’observa des de 1980 una tendència al creixement dels estrats mitjans, explicada per l’expansió d’assalariats tècnics i professionals. L’estudi simultani dels processos de constitució de les relacions socials com a relacions de classe (perspectiva marxista) i de diferenciació social segons oportunitats de vida (perspectiva sociològica) permet aprehendre les condicions estructurals de potencials processos de composició/descomposició política de classes.
This article has two objectives. The first is to empirically analyze trends in the evolution of class relations since 1947—emphasizing the class composition of waged workers—and processes of social stratification since 1980 in Argentina. To this end, the evolution of theoretically significant dimensions in the periods 1947–1974 and 1974–2010 is compared using data from the national population censuses from 1947 to 2010 and the economic censuses from 1947 to 2004. The second aim is to obtain some conclusions from the case study on the productivity, complementarity and opposition of the Marxist and sociological notions of class. The Marxist class analysis shows a break in the trends of evolution in the periods 1947–1974 and 1974–2010. In the first period, the dualization of the economic structure tended to coincide with the urban/rural opposition, which fostered the homogenization of urban work. From 1974 to 2010, however, the dualization of the economic structure caused by the accumulation process placed impediments on the rural/urban opposition, leading to the growing heterogeneity of urban work. At the same time, a trend towards the growth of the middle strata since 1980 has been observed, which is explained by the expansion of technical and professional waged workers. The simultaneous study of the processes of constitution of social relations as class relations (Marxist perspective) and social differentiation according to life opportunities (sociological perspective) provides insight on the structural conditions of potential processes of political composition/decomposition of classes.
