Acceso usuarios
María Pía Martin Munchmeyer, Joaquín Rozas Bugueño, Jaime Alfaro Inzunza
El campo de las políticas dirigidas a la infancia se muestra como un ámbito relevante que debe ser considerado en el análisis de las políticas públicas. En él tienen un rol central los valores, las ideologías y los contextos situacionales que establecen la orientación simbólica de estas y el rol del Estado. Este artículo se propone indagar, a partir del análisis de marcos interpretativos, las tensiones que dificultaron la concreción de la reforma emblemática dirigida a la infancia y la adolescencia en Chile (2014-2018), con la identificación de los marcos interpretativos que se oponen a estos cambios o bien los impulsan. Desde la estrategia metodológica definida por la teoría fundamentada, se analizan 29 entrevistas semiestructuradas a actores relevantes y 42 discusiones parlamentarias. Los resultados establecen que hay dos marcos interpretativos en conflicto: el marco maestro de corte proteccionista con enfoque tutelar y el marco secundario de enfoque de derechos, donde se expresan las reformas, que busca sustituir al primero. A partir del análisis de alineamiento de marcos interpretativos, se establece que no se logra un cambio de paradigma. No obstante, se produce un cambio en las políticas mediante procesos de amplificación y extensión del marco interpretativo maestro. Se concluye que las dificultades de reformar las políticas dirigidas a la niñez se concentran en el fuerte predominio de paradigmas y concepciones discrepantes con el ejercicio respecto, principalmente, al rol garante de derechos del Estado y la resistencia a considerar a los niños, a las niñas y a los adolescentes como sujetos de derechos.
El camp de les polítiques dirigides a la infància es mostra com un àmbit rellevant que ha de ser considerat en l’anàlisi de les polítiques públiques. Hi tenen un paper central els valors, les ideologies i els contextos situacionals que estableixen l’orientació simbòlica d’aquestes i el paper de l’Estat. Aquest article es proposa indagar, a partir de l’anàlisi de marcs interpretatius, les tensions que van dificultar la concreció de la reforma emblemàtica dirigida a la infància i l’adolescència a Xile (2014-2018), amb la identificació dels marcs interpretatius que s’oposen a aquests canvis o bé els impulsen. Des de l’estratègia metodològica definida per la teoria fonamentada, s’analitzen 29 entrevistes semiestructurades a actors rellevants i 42 discussions parlamentàries. Els resultats estableixen que hi ha dos marcs interpretatius en conflicte: el marc mestre de tall proteccionista amb enfocament tutelar i el marc secundari d’enfocament de drets, on s’expressen les reformes, que busca substituir el primer. A partir de l’anàlisi d’alineament de marcs interpretatius, s’estableix que no s’aconsegueix un canvi de paradigma. No obstant això, es produeix un canvi en les polítiques mitjançant processos d’amplificació i extensió del marc interpretatiu mestre. Es conclou que les dificultats de reformar les polítiques adreçades a la infantesa es concentren en el fort predomini de paradigmes i concepcions discrepants amb l’exercici respecte, principalment, al paper garant de drets de l’Estat i la resistència a considerar els infants i adolescents subjectes de drets.
Child policies are a relevant area of study in public policy analysis, where the values, ideologies and situational contexts that establish the symbolic orientation of such policies and the state play a central role. Based on the analysis of interpretive frameworks, this article aims to investigate the tensions that hindered the realization of the emblematic reform of the policy for children and adolescents in Chile (2014–2018) by identifying the interpretive frameworks that opposed or drove these changes. Following a grounded theory methodological approach, 29 semi-structured interviews of relevant actors and 42 parliamentary discussions are analyzed. The results reveal two conflicting interpretive frameworks: a protectionist master framework with a tutelary approach and a secondary framework with a rights-based approach, in which the reforms sought to replace the former approach. Through an alignment analysis of interpretive frameworks, it is established that a paradigm shift has not been achieved. However, a change in policies has occurred through amplification and extension processes of the master interpretive framework. It is concluded that the difficulties of reforming child policies are due to the strong predominance of paradigms and conceptions that mainly disagree with the state’s role as a guarantor of rights and the resistance to consider children and adolescents as subjects of rights.
