Acceso usuarios
David J. Domínguez González
En 1903, el sociólogo francés François Simiand imparte una polémica conferencia en contra de los fundamentos del método historiográfico. En ella arremete contra los tres ídolos (político, individual y cronológico) que, a su parecer, impedían la conversión de la historia en un saber científico. Tal ataque, sin embargo, no encontró una respuesta inmediata, si bien es cierto que las críticas posteriores de Simiand acabaron por motivar la respuesta de uno de los historiadores más eminentes de la época, Charles Seignobos, lo que dio lugar a uno de los debates más sonados en la historia de las ciencias sociales. El propósito del presente artículo consiste en retomar este célebre debate, pero de un modo estratégico. Lejos de realizar un mero resumen al uso de la disputa, se procederá a una reinterpretación crítica de la misma, tratando de insertar los argumentos de los interlocutores a la luz de tres ejes básicos de debate: el método, el modelo de ciencia y la disputa en torno al lugar que debe ocupar la ciencia histórica o la sociología en la clasificación de las ciencias sociales.
François Simiand delivered a controversial lecture on the foundations of the historiographical method, in which he called into question the three idols that, in his opinion, hindered the conversion of history into a form of scientific knowledge. While it is true that Simiand’s arguments were not followed by immediate reactions, later critiques contributed to the work of one of the most prominent historians of the time, Ch. Seignobos, thus paving the way to one of the most debated issue in the history of social sciences. Far from proposing a summary of the debate, this article attempts to critically reinterpret it by situating the different arguments at stake within three axes: the method, the type of science, and the criterion that should guide the relationship between different human sciences.
El 1903, el sociòleg francès François Simiand imparteix una polèmica conferència en contra dels fonaments del mètode historiogràfic. Hi arremet contra els tres ídols (polític, individual i cronològic) que, al seu parer, impedien la conversió de la història en un saber científic. Aquest atac, tanmateix, no va trobar una resposta immediata, si bé és cert que les crítiques posteriors de Simiand van acabar motivant la resposta d’un dels historiadors més eminents de l’època, Charles Seignobos, la qual cosa va donar lloc a un dels debats més sonats en la història de les ciències socials. El propòsit d’aquest article consisteix a reprendre aquest cèlebre debat, però d’una manera estratègica. Lluny de fer un mer resum de la disputa, es procedirà a fer-ne una reinterpretació crítica, tractant d’inserir els arguments dels interlocutors d’acord amb tres eixos bàsics de debat: el mètode, el model de ciència i la disputa sobre el lloc que ha d’ocupar la ciència històrica o la sociologia en la classificació de les ciències socials.
