Acceso usuarios
La aparición del Real Decreto-ley 6/2019 supone un importante paso adelante en la protección de las trabajadoras embarazadas frente a la extinción contractual durante el período de prueba, que hasta ese momento se había canalizado exclusivamente a través de la vía ordinaria de tutela de derechos fundamentales. El actual párrafo 2º del artículo 14.2 del TRLET extiende a esa tipología extintiva la nulidad objetiva y automática que dos décadas atrás se introdujo para los despidos disciplinario y objetivo, generando una presunción que solo puede romperse acreditando la falta de aptitud y/o adecuación de la trabajadora embarazada. No obstante, la nueva regulación también presenta algunas deficiencias, porque genera diversos interrogantes, tanto en relación con el colectivo beneficiario de la garantía como a su alcance objetivo, y se olvida de transponer la obligación de notificación escrita y motivada de la decisión extintiva establecida en el artículo 10.2 de la Directiva 92/85/CEE.
L'aparició de el Reial Decret-Llei 6/2019 suposa un important pas endavant en la protecció de les treballadores embarassades enfront de l'extinció contractual durant el període de prova, que fins a aquest moment s'havia canalitzat exclusivament a través de la via ordinària de tutela drets fonamentals. L'actual paràgraf 2n de l'article 14.2 de l'TRLET estén a aquesta tipologia extintiva la nul·litat objectiva i automàtica que dues dècades enrere es va introduir per als acomiadaments disciplinari i objectiu, generant una presumpció que només pot trencar-se acreditant la manca d'aptitud i / o adequació de la treballadora embarassada. No obstant això, la nova regulació també presenta algunes deficiències, perquè genera diversos interrogants, tant en relació amb el col·lectiu beneficiari de la garantia com al seu abast objectiu, i s'oblida de transposar l'obligació de notificació escrita i motivada de la decisió extintiva establerta en l'article 10.2 de la Directiva 92/85 / CEE.
The appearance of Royal Decree-Law 6/2019 supposes an important step forward in the protection of pregnant workers against contractual termination during the probationary period, which up to that time had been channelled exclusively through the ordinary route of protection of fundamental rights. The current 2nd paragraph of article 14.2 of the TRLET extends to this extinctive typology the objective and automatic nullitythat was introduced two decades ago for disciplinary and objective dismissals, generating a presumption that can only be broken by determining the lack of aptitude and/or adequacy of the pregnant worker. However, the new regulation also presents certain deficiencies because it raises a number of questions, both in relation to the collective benefiting from the guarantee and also to its objective range of effect. It alsoforgets to transpose the obligation of a written notification prompted by the established terminating decision in article 10.2 of Directive 92/85/CEE.
