Acceso usuarios
Núria Jornet i Benito, Bénédicte Grailles
Objetivos: partimos de la hipótesis que estamos en un momento especial en la historia de las memorias sobre feminismos, un "punto de inflexión desde el punto de vista de los archivos", utilizando la expresión de Kate Eichhorn. Nuestros objetivos son, en primer lugar, redefinir las características de este giro en el mundo de los archivos analizando ejemplos de centros o proyectos de centros de recursos documentales y archivísticos en España y Francia entre las décadas de 1990 y 2000; en segundo lugar, ponerlos en contexto en relación con la evolución de conceptos y prácticas archivísticas y, en tercer lugar, plantearnos si existe un doble movimiento paradójico entre institucionalización y activismo comunitario.
Metodología: para responder a nuestra hipótesis inicial, se ha realizado una revisión bibliográfica motivada por un enfoque intencionadamente interdisciplinario: estudios feministas y de género, estudios archivísticos, French Theory, estudios culturales. Nos hemos basado en estudios de casos de España y Francia para poder realizar comparaciones relevantes.
Resultados: la primera observación es que existe una continuidad entre la segunda y la tercera ola feminista en relación con la cuestión de los archivos. La segunda es que existe un giro en el mundo de los archivos, pero con características originales: entre la reactivación y la intensificación, entre la institucionalización y la autonomía, estos activismos archivísticos feministas se refieren tanto al feminismo mayoritario como a los feminismos minoritarios. La archivación pertenece más que nunca al repertorio de acciones feministas. La tercera observación es la existencia de comunidades fuertemente respaldadas por iniciativas archivísticas feministas.
Objectives: Our starting-point is the idea that we are at a decisive moment in the history of memories of feminisms; an "archival turn", to use Kate Eichhorn's expression. Our objectives are, first, to redefine the characteristics of this archival turn by analysing examples of centres, and the projects of documentary and archival resource centres, in Spain and France in the 1990s and 2000s; second, to contextualized them regarding the evolution of archival concepts and practices, and third, to consider whether there is a dual paradoxical movement between institutionalization and community activism.
Methodology: To test our starting hypothesis, we review the literature applying a strongly interdisciplinary approach: feminist and gender studies, archival studies, French Theory, and cultural studies. We base ourselves on case studies in Spain and France in order to make relevant comparisons.
Results: The first observation we should make is that there is a continuity between the second and third feminist waves in relation to the issue of archives. The second is that there is a turn in the world of archives, but with original features: between reactivation and intensification, between institutionalization and autonomy, these feminist archival activisms have to do with both majority and minority feminisms. Exploring archives belongs more than ever to the repertoire of feminist actions. The third observation is the existence of communities that are heavily supported by feminist archival initiatives.
Objectifs : Nous partons de l'hypothèse que nous sommes à un moment particulier de l'histoire des mémoires des féminismes, à un "tournant archivistique" pour reprendre en la détournant l'expression de Kate Eichhorn. Nos objectifs sont de redéfinir les caractéristiques de ce tournant archivistique à l'aune d'exemples de centres ou de projets de centres de ressources documentaires et archivistiques en Espagne et en France dans les années 1990–2000, de les contextualiser par rapport à l'évolution des concepts et pratiques archivistiques, et de nous interroger sur un double mouvement paradoxal entre institutionnalisation et activisme communautaire.
Méthodologie : Pour servir notre hypothèse de départ, nous avons procédé à l'élaboration d'une revue bibliographique motivée par une approche volontairement interdisciplinaire : études féministes et de genre, archivistique, French Theory, études culturelles. Nous nous sommes appuyées sur des études de cas en Espagne et en France afin d'élaborer des comparaisons pertinentes.
Résultats : Le premier constat est celui d'une continuité entre seconde et troisième vagues féministes sur la question des archives. Le second est celui d'un tournant archivistique, mais avec des caractéristiques originales : entre réactivation et intensification, entre institutionnalisation et autonomie, ces militantismes archivistiques féministes concernent le féminisme majoritaire comme les féminismes minoritaires. La mise en archives appartient plus que jamais au répertoire d'actions féministe. Le troisième constat est celui de l'existence de communautés fortement adossées à des initiatives archivistiques féministes.
Objectius: partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un "punt d'inflexió des del punt de vista dels arxius", fent servir l'expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d'aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d'Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l'evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.
Metodologia: per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d'acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.
Resultats: la primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l'autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L'arxivatge pertany més que mai al repertori d'accions feministes. La tercera observació és l'existència de comunitats que tenen un gran suport d'iniciatives arxivístiques feministes.
