Acceso usuarios
Málaga, España
En una investigación anterior planteaba algunos de los nuevos retos a los que se enfrentaba la Unión Europea (UE) en la elaboración de políticas de comunicación debido a la expansión de desinformación. La UE, alarmada por la difusión masiva de noticias falsas durante las elecciones presidenciales de 2016 en Estados Unidos, o sobre el Brexit en el Reino Unido, comenzó a trabajar para detener este fenómeno en Europa. El primer paso fue reconocer la magnitud del problema, para poder afrontarlo: al respecto, el Parlamento Europeo adoptó en junio de 2017 una resolución en la que instó a la Comisión Europea a analizar el marco jurídico existente en la lucha contra la desinformación, valorándose incluso la posibilidad de intervenir a nivel legislativo a fin de detener este fenómeno. Luchar contra la desinformación es una carrera de fondo que difícilmente va a la velocidad de los avances tecnológicos y de consumo de noticias, pero es fundamental mantener la legalidad en las acciones para frenarla porque pueden convertirse en justificación para limitar la libertad de expresión o la privacidad, poniendo en peligro derechos humanos fundamentales.
En una recerca anterior plantejava alguns dels nous reptes als quals s’enfrontava la Unió Europea (UE) en l’elaboració de les polítiques de comunicació a causa de l’expansió de la desinformació. La UE, alarmada per la difusió massiva de notícies falses durant les eleccions presidencials de 2016 a EUA o sobre el Brexit al Regne Unit, va començar a treballar per a detenir aquest fenomen a Europa. El primer pas va ser reconèixer la magnitud del problema. Per a poder afrontar-ho, el Parlament Europeu va adoptar el juny de 2017 una resolució en què insta la Comissió Europea a analitzar el marc jurídic existent en la lluita contra la desinformació, i també es va valorar la possibilitat d’intervenir a nivell legislatiu per a detenir aquest fenomen. Lluitar contra la desinformació és una carrera de fons que difícilment va a la velocitat dels avenços tecnològics i de consum de notícies, però és fonamental mantenir la legalitat en les accions per a frenar-la, perquè es pot convertir en una justificació per a limitar la llibertat d’expressió o la privadesa, posant en perill drets humans fonamentals.
In previous research, I outlined some of the new challenges that the European Union was facing in producing communication policies due to the increase in disinformation. The EU, alarmed by the mass dissemination of fake news during the presidential elections of 2016 in the USA or around Brexit in the UK, began work on stopping this phenomenon in Europe. The first step was to recognise the magnitude of the problem, and in order to face it, in June 2017 the European Parliament adopted a Resolution in which it urges the European Commission to analyse the legal framework existing in the fight against disinformation, and also the possibility of intervening at a legislative level in order to check this phenomenon was assessed. Fighting against disinformation is a long-distance race in which it is hard to keep up to the speed of technological advances and the consumption of news, but it is fundamental to maintain legality in actions in order to put a brake on this disinformation as these actions can become a justification for limiting freedom of expression or privacy, putting fundamental human rights at risk.
