Acceso usuarios
Fernando Miró Llinares 
La utilización de herramientas de IA de tipo predictivo para mejorar las tomas de decisiones en relación con la prevención e investigación de la delincuencia es una realidad. Su implantación está teniendo lugar casi antes de que comprendamos bien cómo funcionan, mientras tomamos relevantes decisiones legales respecto a aspectos que pueden determinar el progreso de la tecnología, y mucho antes de que podamos predecir todo su impacto. El presente trabajo aborda las actitudes con las que ha sido recibida esta revolución tecnológica aplicada a la justicia criminal centrándose en particular en su uso policial. Tras una primera parte en la que se describen muy sumariamente las técnicas y tecnologías que conforman el predictive policing, en la parte principal del estudio se analizan las actitudes con las que ha sido recibido. Estas transitan entre el optimismo de quienes defienden su implantación inmediata como modo de mejorar la objetividad y eficacia policial, y el pesimismo de quienes ven en su uso la profundización en una distopía de control y vigilancia estatal, dos aparentes extremos que se corresponden con el tránsito del optimismo al pesimismo tecnológico del siglo xx. El artículo concluye con la defensa de una visión realista, crítica e informada sobre el uso de estos algoritmos predictivos. Un enfoque que, partiendo de aceptar que no existen tecnologías neutras, no caiga en el fatalismo y la tecnofobia; que sitúe al ser humano y a la función policial legítima en el centro de la ecuación algorítmica, redefina sus objetivos y lo haga desde la evidencia científica aplicada a cada singular técnica.
The use of predictive AI tools to improve decision-making in relation to crime prevention and investigation is a reality. They are being implemented almost before we fully understand how they work, while we make relevant legal decisions that may determine the progress of the technology, and long before we can predict their full impact. This paper addresses the attitudes towards this technological revolution applied to criminal justice, focusing in particular on its use by police. The first section summarises and describes the techniques and technologies that make up predictive policing. Subsequently, the main part of the study analyses the attitudes with which this technology has been received. These range from the optimism of those who defend its immediate implementation as a way to improve police objectivity and efficiency, to the pessimism of those who see its use as strengthening a dystopia of state control and surveillance. Two apparent extremes that correspond to the transition from optimism to technological pessimism of the twentieth century. The article concludes with a defence of a realistic, critical and informed view of the use of these predictive algorithms. A vision that, on the one hand, accepts that there are no neutral technologies, yet does not fall into fatalism and technophobia; and, on the other hand, places the human being and the legitimate police function at the centre of the algorithmic equation while redefining its objectives based on the scientific evidence applied to each individual technology.
La utilització d’eines d’IA de tipus predictiu per a millorar la presa de decisions amb relació a la prevenció i recerca de la delinqüència és una realitat. La seva implantació està tenint lloc gairebé abans que entenguem del tot el seu funcionament, mentre prenem rellevants decisions legals respecte a aspectes que poden determinar el progrés de la tecnologia i molt abans que puguem predir tot el seu impacte. Aquest treball aborda les actituds amb les quals ha estat rebuda aquesta revolució tecnològica aplicada a la justícia criminal centrant-se en particular en el seu ús policial. Després d’una primera part en què es descriuen molt sumàriament les tècniques i tecnologies que conformen la predictive policing, en la part principal del treball s’analitzen les actituds amb les quals ha estat rebuda. Aquestes van des de l’optimisme dels que defensen la seva implantació immediata com una manera de millorar l’objectivitat i l’eficàcia policial, fins al pessimisme dels que veuen en el seu ús l’aprofundiment en una distopia de control i vigilància estatal, dos extrems aparents que es corresponen amb la transició de l’optimisme al pessimisme tecnològic del segle xx. L’article conclou amb la defensa d’una visió realista, crítica i informada de l’ús d’aquests algorismes predictius. Una visió que, d’una banda, accepta que no hi ha tecnologies neutres, però no cau en el fatalisme ni en la tecnofòbia; i, d’altra banda, situa l’ésser humà i la legítima funció policial al centre de l’equació algorítmica alhora que redefineix els seus objectius a partir de l’evidència científica aplicada a cada tecnologia individual.
