Acceso usuarios
Lídia Arnau Raventós
Es proposa un comentari dels arts 232-3 i 4 del Codi civil de Catalunya que, en seu de règim econòmic de separació, pretenen facilitar la determinació del patrimoni propi de cada cònjuge. El primer ho fa a propòsit dels béns adquirits onerosament durant el matrimoni per un d´ells. La finalitat de la disposició seria, en tot cas, preservar el sistema general d´adquisició de titularitats reals en aquells casos en què la contraprestació satisfeta prové del patrimoni del cònjuge no-adquirent. Defugint de tota idea de subrogació real, es dóna resposta al supòsit presumint que s´ha atorgat una donació entre cònjuges. La segona d´aquelles disposicions encara la qüestió de les titularitats dubtoses.
