Acceso usuarios
En les darreres quatre dècades s’han implantat i desenvolupat en sis de les disset comunitats autònomes diversos règims de cooficialitat lingüística que han permès un ús generalitzat, i fins i tot preponderant, de les llengües pròpies d’aquests territoris per part de les administracions autonòmiques i locals, que ha estat compatible amb un respecte generalitzat del marc normatiu als drets lingüístics dels ciutadans. Això no obstant, els canvis experimentats en la jurisprudència del Tribunal Constitucional de la darrera dècada han engrandit l’asimetria ja existent entre els règims jurídics del castellà i els de la resta de les llengües oficials. Especialment a partir de la controvertida STC 31/2010, de 28 de juny, s’han difuminat alguns dels trets característics de l’oficialitat de les llengües pròpies, la qual cosa ha introduït incerteses en el seu règim jurídic i ha propiciat que la jurisprudència sigui menys permissiva respecte d’alguns dels usos institucionals d’aquestes llengües.
In the last four decades, six of the seventeen autonomous communities have developed and implemented various coofficial language regimes, which have allowed the widespread, and even predominant, use of the own languages of these territories by regional and local administrations. These policies are in line with a general respect for the regulatory framework governing the linguistic rights of citizens. However, the changes observed in the legal decisions taken by the Constitutional Court over the last decade have broadened the asymmetry that exists between the legal frameworks governing Spanish and the other official languages. Especially after the controversial Constitutional Court Judgement No. 31/2010 of 28 June, some of the features that had come to characterise the officiality of autonomous communities own languages have become blurred, introducing uncertainty into their legal regimes and rendering the jurisprudence in this field less permissive with respect to some of the institutional uses of these languages
