Acceso usuarios
En este trabajo reconstruimos sistemáticamente el fundamento operativo sociológico de la teoría de la acción comunicativa (TAC) centrándonos en su diferenciación metateórica y en el criterio de socialidad del sistema de categorías sociológicas relativo a la acción comunicativa. Para abordar ambos objetos se emplean dos metodologías poco habituales en el tratamiento de la TAC: el análisis de metateorizaciones de tipo preludio de Ritzer y el análisis arquitectónico de las dimensiones de socialidad. Se propone la hipótesis de que en ambos objetos hay una concepción fuertemente diádica de los objetos sociológicos articulada con una estrategia metateórica «superadora».
En aquest treball reconstruïm sistemàticament el fonament operatiu sociològic de la teoria de l’acció comunicativa (TAC) centrant-nos en la seva diferenciació metateòrica i en el criteri de socialitat del sistema de categories sociològiques relatiu a l’acció comunicativa. Per abordar tots dos objectes s’empren dues metodologies poc habituals en el tractament de la TAC: l’anàlisi de metateoritzacions de tipus preludi de Ritzer i l’anàlisi arquitectònica de les dimensions de socialitat. Es proposa la hipòtesi que en tots dos objectes hi ha una concepció fortament diàdica dels objectes sociològics articulada amb una estratègia metateòrica «superadora».
In this work, the theoretical “hard core” of Habermas’s theory of communicative action (TCA) is reconstructed from a systematic perspective. We focus on the meta-theoretical differentiation of TCA and the sociality criterion of the categorical system relative to the concept of communicative action. To address both objects, we rely on two infrequently used TCA methods: an analysis of Ritzer’s metatheorizing as prelude and an architectural analysis of dimensions of sociality. The hypothesis suggests that both sociological objects are informed by a strongly dyadic foundation.
