Acceso usuarios
Poznań, Polonia
Amb la voluntat de contribuir a l’escassament estudiada literatura fantàstica catalana, el present article és una aproximació a dos dels motius cabdals d’aquesta modalitat literària, és a dir, els fantasmes i els esperits encarnats. Així, partim d’un fonament teòric interdisciplinari a l’entorn de la funció imaginativa de l’ésser humà per tal d’analitzar un petit corpus de narrativa breu escrita durant l’època modernista en què el component irreal determina l’adscripció genèrica de l’obra i resulta clau en l’engranatge textual del relat. En concret es tracta de dos contes força oposats entre ells: un de M. Genís i Aguilar i un segon de J. Zanné. Tot aplicant les nocions vinculades a la hipertextualitat literària difoses per Genette, examinem els condicionants estètics, ideològics i religiosos en la reescriptura dels mites i dels hipotextos que es localitzen en cadascun dels relats.
This paper, being a contribution to the rarely studied fantastic literature written in Catalan, is an approach to two of the essential motifs of this literary mode — ghosts and embodied spirits. On the grounds of an interdisciplinary theoretical basis dealing with the human function of imagining, the objective of this paper is to analyze a small corpus of short story fiction written during the period of Catalan Modernisme. The unreal elements of these works determine which is their narrative mode and how their stories work. The corpus comprises two quite opposite short stories: one by M. Genís i Aguilar and the other one by J. Zanné. The aesthetic, ideological and religious aspects conditioning the rewritings of the myths or hypotexts are examined by applying several notions related to Genette’s literary hipertextuality.
