Acceso usuarios
Francisco José del Pozo Serrano
La educación para la paz en Colombia está vinculada a su dimensión curricular y relacional a partir, principalmente, de los acuerdos de paz del año 2016. El propósito de este artículo es analizar las problemáticas principales percibidas por las instituciones educativas y las comunidades vulnerables de la región caribe colombiana y las acciones relacionadas con la construcción de cultura de paz territorial a partir de la investigación-acción, teniendo en cuenta cuatro fases (diagnóstico, formación, acción y evaluación final). Los resultados plantean un proceso de reconocimiento de las principales violencias escolares y comunitarias percibidas (estructurales, directas y culturales); así como las buenas prácticas de educación para la paz a partir de la mediación entre las pedagogías y educaciones escolares (asignatura de cátedra de la paz y competencias ciudadanas) y sociales (programas socioeducativos con las comunidades, familias y escuelas) en las fases investigativas (pedagógicas) y educativas (prácticas). Las cuatro conclusiones finales cierran poniendo de relieve la importancia de estas investigaciones que generan apropiación social del conocimiento desde la educación para la paz, teniendo en cuenta el reconocimiento territorial de las violencias percibidas para lo que se plantean buenas prácticas para la acción.
L'educació per a la pau a Colòmbia està vinculada a la seva dimensió curricular i relacional a partir, principalment, dels acords de pau de l'any 2016. El propòsit d'aquest article és analitzar les problemàtiques principals percebudes per les institucions educatives i les comunitats vulnerables de la regió carib colombiana i les accions relacionades amb la construcció de cultura de pau territorial a partir de la recerca-acció, tenint en compte quatre fases (diagnòstic, formació, acció i avaluació final). Els resultats plantegen un procés de reconeixement de les principals violències escolars i comunitàries percebudes (estructurals, directes i culturals), i també les bones pràctiques d'educació per a la pau a partir de la mediació entre les pedagogies i educacions escolars (assignatura de càtedra de la pau i competències ciutadanes) i socials (programes socioeducatius amb les comunitats, famílies i escoles) en les fases de recerca (pedagògiques) i educatives (pràctiques). Les quatre conclusions finals tanquen subratllant la importància d'aquestes recerques que generen apropiació social del coneixement des de l'educació per a la pau, tenint en compte el reconeixement territorial de les violències percebudes per a la qual cosa es plantegen bones pràctiques per a l'acció.
Education for peace in Colombia is linked to its curricular and relational dimension, primarily since the 2016 peace agreements. The purpose of this article is to analyze the main problems perceived by educational institutions and vulnerable communities in the Caribbean region of Colombia and the actions related to the construction of a regional culture of peace on the basis of action research and taking into account the four phases of diagnosis, training, action and final evaluation. The results posit a process of recognition of the principal perceived forms of violence in school and community (structural, direct and cultural) and of instances of good practice in education for peace based on mediation between pedagogical and educational practice in school (the creation of a University Chair of Peace and civic competences) and in society (socio-educational programmes with communities, families and schools) in both the research (pedagogical) and the educational (practical) phases. The four final emphasize the importance of these researches, which bring about the social appropriation of knowledge from education for peace, taking into account the regional recognition of perceived violence, for which good practices for action are proposed.
